DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

ROGENT adj.
Intensament vermell i lluminós; cast. encendido. Lo sol ja s'en puja | rogent per la immensitat, Costa Poes. 39. Fins a arribar al to més rogent de porpra, Ruyra Pinya, i, 37. L'últim esbart de fulles rogents, Carner Lluna 127. Quan pels recons del firmament | veus qualsevol senyal rogent, Espriu Cançons 108. Especialment: a) Cel rogent: celatge de color molt encès, sobretot en el crepuscle, que sol esser senyal de vent o de pluja (or., occ., val., bal.); cast. cielo rojo. Un vespre de sol rogent | baixava un estol de gent, Costa Trad. 130.
Rogent: a) topon. Barranc Rogent: riu que aflueix al Millars.—b) Llin. existent a Barc., Mataró, etc.
    Refr.
—«Cel rogent, pluja o vent».
    Fon.: ruʒén (pir-or., or.); roʒén (occ.); roјʒén (Gandesa, Tortosa); roјén (Maella); roʒént (mall.); roʧént (Val.).
    Etim.: de roent (< llatí rubĕnte), mat. sign., modificat per analogia de roig.