Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ronser
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

RONSER (o ronsero), -ERA m. i f. i adj.
|| 1. ant. Afalagador, qui fa la bona a algú per enganyar-lo; cast. roncero, halagador. Roncero: Blandus, adulator, Nebrija Dict. Roncero: Callidus, Versutus, Veterator, Vafer, Lacavalleria Gazoph. Viudes ronceres, Sermó Bisbetó 43. L'espitalera falsa roncera | ella y sa mossa | percint e bossa | m'escorcollaren, Spill 926. Altres ronceres | e regateres, | revenedores | enganadores | de venedors | e compradors, Spill 7519. No vull aqueix..., que no'm coneix y és gran ronçero, Somni J. Joan 1263.
|| 2. Que obra amb lentitud, per falta de gana de fer una cosa, o bé amb indecisió per timidesa, per por, etc.; cast. roncero. Anar ronser: anar amb lentitud, sense la lleugeresa o activitat normal. Que no anàs tan ronsero com solia, Ignor. 1. Com la gaita s'encatarra | i el tabal ja va runcé [sic], Moreira Folkl. 400. Fer el ronser (o el ronsero, sense forma femenina): retardar-se en la feina, en el moviment, en l'acció; moure's amb indecisió; cast. roncear. Havia ullada una de les bergantelles de la vetla y ab excuses de sa germana, hi feya el ronsero cada vespre, Galmés Flor 154.
    Fon.:
runsé, runséɾu (or., men.); ronsé, ronséɾo (occ., val., mall.).
    Etim.:
derivat de ronsa.