Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  rossa
veure  ròssa
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

ROSSA f.
|| 1. Dona de cabells rossos; cast. rubia.
|| 2. Gallina de color ros (mall.). «Sa rossa n'hi fa dos»: es diu d'una persona que té molt bona sort; la frase completa és: «Totes li ponen, i sa rossa n'hi fa dos» (d'ous).
|| 3. Ocell aquàtic de l'espècie Anas boschas, que és la femella del collblau (Mall.).
    Etim.:
forma femenina de ros, art. 4.

RÒSSA f.
|| 1. Bèstia cavallina (Empordà); cast. caballería. I més me plau la bèstia entaforada | que la ròssa endevina amb el renill, Sagarra Comte 35.
|| 2. Bístia de peu rodó vella, o magra, inútil per al treball (Cerdanya, Garrotxa, Barc.); cast. perrera, jamelgo, matalón. Vaig muntar a cavall d'una pobra ròssa xuclada de costats, Ruyra E-Ch 74.
|| 3. fig. Persona magra, bruta i lletja; cast. zancarrón.
|| 4. Esquelet o cadàver corrupte d'una bèstia grossa (Garrotxa, Empordà); cast. carroña, buitrera. Me sentia llençat com una ròssa a podrir al fons d'una timbera, Vayreda Puny 248.
|| 5. adj., fig. Beneitot, molt curt d'enteniment (Empordà); cast. asno, borrico. Quin noi més ròssa!—rondina en Xaneta, Ruyra Parada 29.
    Fon.:
rɔ́sə (or.).
    Etim.:
incerta, possiblement germànica (vegeu Corominas DECast, s. v. rocín).