Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  rotlle
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

ROTLLE (i dial. rotle, rogle, rotlo, rotllo). m.
I. || 1. Full de paper, pergamí. metall, etc., disposat donant una o més voltes a un eix; cast. rollo. Volem que puxats fer escola ho escoles ho oratori ab rotlle o ab rotlles, axí com tots los altres juheus dels altres lochs, doc. a. 1327 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Un rolle, un libre de profecies, doc. a. 1376 (Miret Templers 560). Un rotllo de pergamins que no són de utilitat, doc. a. 1774 (Aguiló Dicc.). (V. rollo).
|| 2. Rosca, volta d'una serp o d'una cosa en espiral; cast. rosca, espira. Rolle de serp, o plech: Rosca de culebro, o pliego, Nebrija Dict.
II. || 1. Circumferència; cast. ruedo. «Yo», dix Sathanàs, «he encircuida la terra aderredor»; vet, donchs, ací lo rotle; donchs lo rotle és lo senyal del dimoni, Sermons SVF, i, 235. Amb el temps posau una soca de deu pams de rotlo an es glop de ses aygos, Ignor. 21.
|| 2. Objecte de forma de circumferència; cast. aro, redondel. Especialment: a) ant. Coll en forma d'anell aplanat, que els jueus duien com a distintiu de raça. En qual manera se ha fer lo sagrament per lo jueu contra lo christià, tenint lo rotle al coll, Drets sup. 6.—b) Mocador plegat i enrotllat al voltant del cap, que portaven els pastors joves (Tortosa, Beseit, Xerta).—c) Salomó o corona de llums d'una església (Ll., Urgell); cast. araña. Sis lànties, ço és quatre del rotlo de la sglésia e altar, doc. a. 1436 (Miret Templers 454). Per a cera pel rotlle i demés gastets, Serra Calend. folkl. 38.—d) Roda de fusta voltada de campanetes, que es fa voltar i sonar en alçar Déu i en cantar el Glòria; cast. rolde de campanillas. Lo rogle: Rota multis tintinnabulis affixis, Pou Thes. Puer. 112. Un rogle ab sis o set campanetes, doc. a. 1603 (Aguiló Dicc., ii, 147).—e) Estalvis en forma anular, de roba, de fusta, de metall, etc., per a col·locar-hi la cassola o l'olla damunt sense tocar o cremar les estovalles (val., bal.).—f) Peça de fusta amb un forat circular en el centre, que serveix de suport a un braser (bal.); cast. tarima.g) Conjunt de garbes disposades en forma circular amb les espigues cap a fora, abans de començar a bastir la garbera (Vall de Barravés).—h) Garlanda de l'era (Sanet).—i) Conjunt de manats de palla d'ordi que es col·loquen tot al voltant de l'interior de la sitja o graner, abans d'abocar-hi el blat, per evitar que el gra toqui la paret i aplegui humitat (Mall.).
|| 3. Conjunt de persones o animals disposats en forma de circumferència al voltant d'un espai o d'un objecte o objectes; cast. corro, ruedo. Entrà lo Emperador per la cambra, e veu-los que stauen en un rotle fet, Tirant, c. 196. Ne trova un rotllo de dones, Milà Rom. 168. Dins un rotllo de nines, Canigó ii. Rogles formant, la gent de l'horta | la Missa d'Alba espera allí, Llorente Versos 38. El rotlle dels festejadors creixia sempre entorn la Nieves, Víct. Cat., Mare Bal. 57. a) Conjunt de bestiar reunit dins la pleta o corral per a dormir, voltat dels manyacs i esquellers (occ.).—b) Rodona de molts presos formada dins una presó a efectes de reconèixer-ne algun com a presumpte autor d'un delicte; cast. rueda de presos.c) Ball de rotlle: ball rodó (occ.). Jatsia la Mort ab molt dura dança | metentnos e'l rotlle amena'ns dellà, Anòn. Dansa.—d) El rotle: nom de diversos jocs infantils en què els jugadors o jugadores formen una rodona (val.).
|| 4. Conjunt de coses disposat al voltant d'una altra o d'un espai buit; cast. corro, grupo. El primer rogle de bordes que se trobe venint de la frontera, és Noarre, Coromines Card. 306.
|| 5. per ext., Part d'una circumferència o d'una figura circular; cast. ruedo. Amb tres rotllos de papera sota la barba, Ruyra Parada 18.
III. Objecte o figura de forma de cercle, de disc; cast. ruedo, redondel, círculo, rodaja.
|| 1. Tall rodó de carn, de peix, etc.; cast. rodaja.
|| 2. Estera rodona que se sol posar sota una taula; cast. ruedo.
|| 3. Halo, cercle lluminós al voltant d'un astre, sobretot de la lluna; cast. halo. Un gran roglo que parex entorn del sol: Hic hallo, corona, Pou Thes. Puer. 213.
|| 4. Sistema de caçar ocells consistent en una enviscada d'un tros de terreny circular en el centre del qual es posa com a reclam un niu amb ocellets (Xàtiva, Mall.).
|| 5. a) L'espai circular que forma una era de batre cereals (Bal.).—b) En les possessions grans, cadascun dels espais circulars d'una era al voltant dels quals rodava un grup de bísties guiades per un tocador (Mall.). Es deia «una era de dos rotlos», «de tres rotlos», etc., segons la grandària de l'era i el nombre de rotlos que s'hi podien formar.
|| 6. Porció de terreny empedrada en el bosc, de forma circular, damunt la qual es basteix una sitja de carbó (Mall.). Trossejava els troncs vora el rol·lo de la sitja, Pons Llar 13.
|| 7. Porció de terra, de forma circular, on s'ha format i cuit un formiguer (Mall.).
|| 8. Espai circular on se celebren danses. El fester... il·lumina de llum fantàstica el rol·lo del ball, Pons Llar 48.
|| 9. Porció de camp on es cria o conra una planta determinada, on habiten certs animals de caça, etc. (Urgell, Segarra, Tortosa, Val.). «Ací farem un rogle de blat».
|| 10. Extensió de terreny. A bon rotlle: a molta distància. «La masia és a bon rotlle d'ací» (Pla d'Urgell). «Fes-te rotlle enllà»: fes-te un tros lluny (occ.). Bon rotlle: bon tros, molt (Urgell, Segarra, Conca de Barberà). «Hem guanyat diners, i ara tenim bon rotlle més que no teníem». «Aquesta casa és bon rotlle més gran que l'altra». «No n'hi ha tant ni de bon rotlle»: no n'hi ha tant ni amb gran diferència.
    Loc.
—a) Fer-se es rotlo de sa coa: fer la seva voluntat sense limitacions (bal.).—b) Posar el peu a rotlle: fer bondat, posar-se dintre de la llei.—c) Sortir a rotlo: sortir al mig, aparèixer. Treure a rotlo: fer aparèixer, anomenar, citar, fer que es parli d'una cosa. Per fer sortir a rotlo tota aquesta faramalla de mallorquinadas, Aguiló Rond. de R. 5. Cada tres paraules s'onclo Pep sortia a rotlo, Roq. 39. Res de treure a rotlo tots es seus escrits, Ignor. 2.—d) Sortir del rotlle: separar-se dels companys de conversa o de reunió.—e) Escopir en el rotlle: ficar-se en la conversa dels altres.—f) Pixar fora rogle: parlar inoportunament o erradament (val.). Y a fe que no pixe fora rogle, no, Rond. de R. Val. 90.—g) Fer rotlle: fer-se escoltar o respectar, tenir prestigi. Eren hòmens de capa y espasa y que feen rogle, Rond. de R. Val. 48.—h) Fer rotlle a algú: prestar-li atenció, tenir-li respecte quan parla. Com veu que madona de'n Aytal e de'n Aytal li fan gran rotlo, ella en molt breu espay de temps dirà so que's fa, Corbatxo 67.—i) Fer fer rotlle: fer eixamples, obligar la gent a separar-se, a fer lloc. Vahent que dit capità se feya fer rotlo de la seua alfange, lo envestí, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 761).—j) Fer rotlle a part: aplegar-se amb altres companys diferents d'un grup determinat.—l) Fer rogle de moros: «despedir o echar de sí, despejar el terreno» (Martí G. Dicc.).—m) Fer rotlos dins s'aigo: esforçar-se inútilment, fer coses vanes (Mall.). «Això és fer rotlos dins s'aigo».
    Fon.:
rɔ́ʎʎu (pir-or., or.); rɔ́ʎʎe (Pobla de S.); rɔ̞́ɫɫo (mall.); rɔ̞́ɫɫu (Sóller, men., eiv.); rɔ́ggɫe (Àger, Almenar, Cala de l'Ametlla); rɔ̞́ggɫe (Cast., Val., Cullera, Alcoi, Xixona, Dénia); rɔ́ɣle (Massalcoreig, Borges Bl., Amposta, Valljunquera); rɔ̞́ɣle (Vinaròs, Vistabella, L'Alcora, Oropesa, Peníscola, Val., Alzira, Benialí, Crevillent, Guardamar); rɔ́gʎe (Bonansa); rɔ̞́kle (Gandia, Sanet); rɔ́kʎe (Senet de Barravés); rɔ́ɫðe (Vall de Boí, Aiguaviva d'Aragó).
    Intens.:
—a) Augm.: rotllàs, rotllarro.—b) Dim.: rotllet, rotlleu, rotllí, rotlliu, rotlló.—c) Pejor.: rotllot.
    Etim.:
del llatí rŏtŭlu, ‘cercle’.