Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  rovell
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

ROVELL (dial. rovei). m.
I. || 1. Hidròxid de ferro vermellós que es forma a la superfície del ferro per l'acció de l'aire humit; per anal., la capa que es forma a la superfície d'altres metalls per corrosió; cast. orín, herrumbre. Les armes... sien servades e entires, ço és assaber, que no sien corroses per roveyl, Ordin. Palat. 81. Axí com sobre lo ferro rouellat la lima passa, tostemps del rouell ne leua alguna cosa, Eximenis Scala. Se pega l'anueja molt més que'l rouell, Proc. Olives 238. Tenia un punyal gastat pel rovell, Rosselló Many. 98. Per ext., a) Brutícia que es forma o diposita a la superfície d'una cosa corroint-la. Rovell de les dents: cast. sarro. Ab dents agudes y plenes de rovell, Alegre Transf. 72.
|| 2. Bolets quasi microscòpics, paràsits dels cereals i de certes lleguminoses, a les quals produeixen taques, descoloració dels teixits, un color vermellós, i són causa de greus malalties de les plantes; cast. roya, añublo, herrumbre. El rovell del blat és el bolet Uredo rubigo-vera; el del pa és el Micrococus prodigiosus, etc. Quantre la malignitat dels rouells que solen partir los sembrats al temps de granar, doc. a. 1618 (BSAL, iii, 225).
|| 3. fig. Manca d'expeditesa, de facilitat en quelcom, produïda per inacció prolongada, per falta d'exercici, d'entrenament; cast. moho. «Avui hi ha molt de rovell, a la lliçó!»
II. || 1. Massa esferoidal groga o vermellosa que hi ha a la part central de l'interior dels ous d'ocells i rèptils (pir-or., or., occ., val., eiv.); cast. yema. Pendràs XX rouells d'ous e mesclar-los-as ab de bon vi, MS Klag. segle XIV, 11. Aprés aies un rouel d'ou ab oli rosat, Micer Johan 417. Un roueyl d'ou cuyt e'l foc, Tres. Pobr. 21. Met-hi axí mateix un parell de rovells de ous, Robert Coch 10.
|| 2. Rovell d'ou: a) Nom d'una varietat de prunera que fa el fruit blanc-groguenc, rodó, de molsa groga.—b) Planta ranunculàcia de l'espècie Trollius europaeus, de fulles palmatisectes i flors globuloses, grogues (Berguedà, Núria).—c) Bolet molt bó, de l'espècie Amanita caesarea (Gir.).
|| 3. Rovell d'ou, fig.: la part més central i millor d'una cosa (or., occ., val); cast. meollo. Puix sou vós bell rouell d'ou en saber tot, Cons. casat 203. Una pàtria tenia, rovell d'ou de la terra, Atlàntida vi.
III. La millor tela per a cortines, segons Aguiló Dicc., vii, 140, dedueix d'aquest text: Les cortines de robell, tot lo bo gastan per ell, E. Vidal, «Tal faràs», 7.
Rovell: llin. existent a Mataró, Bràfim, etc. Mossèn Rouell, Somni J. Joan 1484.
    Loc.

Fer un ou de dos rovells: fer una cosa extraordinària (Val.).
    Var. form.:
rosell (Capcir), rovill.
    Fon.:
ruβέʎ (pir-or., or.); roβéʎ (occ., Val.); ruvέʎ (Camp de Tarr.); ruβέј (or.); rovéʎ (Cast., Al.); rovə́ј (mall.); ruvə́ј (Ciutadella, Eiv.); ruvέ̞ј (Maó); ruzéʎ, ruéʎ (Capcir).
    Sinòn.:
II, vermell (mall., men.).
    Etim.:
del llatí vg. *robĭcŭlu, var. de robīgĭne, mat. sign. I, per canvi de sufix.