Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  rum-rum
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

RUM-RUM m. o f.
|| 1. Remor, soroll confús. «La rum-rum fa la guitarra, | la rum-rum fa el guitarró; | per les dones xocolata, | pels homes un bon bastó» (cançó pop. de Llofriu). Al mitj del rum-rum de las conversas de la sala, Oller Bogeria 17. S'observava un rum-rum d'ebullició en els rotlles de la joventut, Caselles Mult.109. La mar només fa rum-rum com un gat que s'adorm, Ruyra Pinya, ii, 24.
|| 2. Notícia o cosa de què es parla molt, que es divulga entre molta gent; cast. runrún. Segons cert rum-rum arribaran no sé si a passar de vuit, Maldà Col·legi 112. Devall devall corria un rum-rum de que tenia fullet, Aguiló C., Rond. de R. 16. Inspirada de nou pel rum-rum de la gent, Pons Com an. 190.
|| 3. A la rum-rum: nom d'un joc de xiquets o de xiquetes, idèntic al d'escarabat bum-bum, però en què la cançoneta diu: «Rum-rum, tabaquet de fum» (Xàtiva), o bé això: «A la rum-rum, figues i panses apagueu la llum» (Alcoi).
    Etim.:
formació onomatopeica.