Diccionari Catalą-Valencią-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. safra
veure  2. safra
veure  safrą
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinņnims  CIT  TERMCAT

1. SAFRA f.
Collita de la canya de sucre, i fabricació del sucre de canya; cast. zafra.

2. SAFRA f.
Safata (Men.).
    Fon.:
sįfɾə (Ciutadella).
    Etim.:
var. de safa, ‘llibrella’.

SAFRĄ m.
|| 1. imatge  Planta iridącia de l'espčcie Crocus sativus, de bulb subglobulós, fulles concomitants de les flors, molt llargues, una o dues flors violącies, grans, que surten d'una espata bivalva, amb filaments grocs, i estigmes de color escarlata, olorosos, claviformes; es cultiva per aprofitar els seus estigmes en medicina i com a condiment; cast. azafrįn. Carga de safrą, Leuda Coll. 1249. Féu un lectuari... en lo qual mčs saffrą, car saffrą ha virtut a confortar e alegrar lo cor, e fa bona sanch, Llull Felix, pt. v, c. 3. Lo ēafrą jamés altera les humors, Alcanyķs Reg. 19. Que tant no u podeu daurar de safrą, Proc. Olives 1287. Si abunda cņlera en lo cors humą, se engendra la urina de color safrą, Albert G., Ques. 39.
|| 2. Safrą bord: nom d'algunes plantes del gčnere Crocus, sobretot les espčcies Crocus vernus (anomenada també safrą de muntanya), cast. azafrįn silvestre, i Crocus nudiflorus, cast. azafrįn loco; són molt semblants al safrą comś, perņ tenen els bulbs més petits.
|| 3. imatge  Safrą bord o safrą romķ: planta de la famķlia de les compostes, de l'espčcie Carthamus tinctorius, herbącia d'arrel fibrosa, tronc dret estriat, fulles assentades, ovato-lanceolades, i flors de color de safrą; cast. alazor. També s'anomena safrą romķ i safranó, i antigament es deia alasfor.
|| 4. Safrą bord: planta colquicącia de l'espčcie Merendera filifolia, de bulb petit vestit de tśniques negroses, fulles subfiliformes i flors rosades o blanques, cąpsula ovoide i llavors globuloses (Mall.).
|| 5. Safrą bord: planta colquicącia de l'espčcie Colchicum autumnale, d'arrel bulbosa, fulles amplament lanceolades, flors rosades o lila, cąpsula transovoide i llavors globuloses (Val.); cast. cólquico.
|| 6. Safrą bord: nom d'algunes espčcies dels gčneres Cirsium i Centaurea, segons Fabra Dicc. Gen.
|| 7. Safrą de l'avellaner: la flor d'avellaner, de color vermellós (Camp de Tarr., Priorat).
    Loc.
—a) Anar al safrą (pir-or.), o Fer safrą (Tortosa, Maestrat, Cast.): fer campana, faltar a escola.—b) Anar a vendre safrą: esser expulsat (Costa de Ponent).—c) Estar groc com el safrą o més groc que safrą: es diu d'una persona o cosa molt groga.
    Fon.:
səfɾį (or., bal.); safɾį (occ., val.).
    Etim.:
de l'ąrab zaʿfarān, mat. sign. ||1.