Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sagrista
veure  sagristà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

SAGRISTA m. ant.
Sacrista. Del sacrista de girona, doc. a. 1251 (Pujol Docs. 25). Los uns canonges volien que fos bisbe lo sagrista de aquella esgleya, Llull Felix, pt. vii, c. 1. Com respòs lo sagrista de Barcelona, Desclot Cròn., c. 19.

SAGRISTÀ o SACRISTÀ m.
|| 1. El qui té al seu càrrec el govern de la sagristia i l'endreçament d'una església; cast. sacristán. Lo sacristà respòs: Bé conexem en entenem la semblança, Llull Blanq. 54, 4. Yo'm pens que vosaltres [les monges] lo voldríets hauer per sacristà, Curial, ii, 14.
|| 2. Membre d'una confraria que intervé en els preparatius i organització de la festa d'un Sant (Tortosa). Si per tradició no sapiguéssem quin dia del any és lo de la festa del carrer, endevinaríem que hi som prop... pel brugit de les sagristanes i el tràfec dels sagristans penjant paperets i aranyes de cadeneta, guarnint pals i plantant banderes, Moreira Folkl. 327.
|| 3. fig., fam., Home astut, deixondit, mal d'enganyar; cast. sacristán, pájaro.
    Loc.

Traure una xica en sacristà: treure una xica de casa seva per casar-s'hi contra la voluntat dels seus pares (Benialí).
    Refr.

—«Debades, no pega el sagristà barretades»: significa que no se sol fer res per no res (Alcoi).
Sagristà: llin. existent a Barc., Mollet, Martorell, Mataró, Mallorca, etc.
    Fon.:
səɣɾistá, səkɾistá (or., bal.); saɣɾistá, sakɾistá (occ., val.).
    Intens.:
sagristanet, sagristanàs, sagristanot.
    Etim.:
del llatí medieval sacristāne, cas oblic de sacrista, mat. sign. ||1.