Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sarg
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

SARG (ant. escrit sarch) o SARD m.
|| 1. Peix teleosti de la família dels espàrids, gènere Sargus, que té les mandíbules armades de dents incisives i de queixals laterals que li permeten triturar les closques dels mol·luscs de què s'alimenta; cast. sargo. N'hi ha diverses espècies, com són el Sargus vulgaris, S. Rondeletii, etc. Lagostins, pajells, verats, sarchs e agulles, doc. a. 1324 (Archivo, i, 367). La liura del serrans, marbre, sarch, variada, doc. a. 1361 (Hist. Pollensa, i, apènd. xxix). Sírvies, sarts, doc. a. 1655 (arx. d'Eivissa). Un esbart de sarts y altre pex, Ignor. 9.
|| 2. fig. Persona astuta, molt viva d'enteniment (val., bal.); cast. tuno. «Saps quin sarg, que hi ha amb aquest!» (Mall., Men.).
    Fon.:
sáɾk (Barc., Vinaròs, Men.); sáɾt (Palafrugell, Blanes, Barc., Tarr., Mall.).
    Intens.
dim.: sarguet, sarcotell (Men.).
    Etim.:
del llatí sargu, mat. sign. La forma sard s'ha produït per confusió amb l'adjectiu sard.