Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sebel·lí
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

SEBEL·LÍ m.
|| 1. Ocell de la família de les caràdrides, espècie Burhinus oedicnemus, de color groguenc-roginós amb taques terroses per damunt, blanc pel ventre, amb els ulls grocs i molt grossos, bec groc a la base i negre a la punta, i peus color de palla; té devers 45 cm. de llargària del cos i 80 de cap a cap de les ales; fa el niu dins l'arena o terra sorrenca (val., bal.); cast. alcaraván. Teleyant ab ulls de saballí desde lo més alt de las torres, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 748). Mercadejava pollastrells... camallargs com sebel·lins, Riber Miny. 112.
|| 2. Sebel·lí de prat (Mall.) o sebel·lí de mar (Men.): ocell de la família de les caràdrides, espècie Numenius arquatus; és bastant més gran que el sebel·lí ordinari; cast. zarapito real.
|| 3. fig. Persona molt eixerida, viva d'enteniment (Mall.).
|| 4. fig. Membre viril (Men.).
    Loc.
—a) Més sec que carn de sebel·lí: es diu d'una cosa excessivament seca (Mall.).—b) Trescar més que un sebel·lí: trescar molt.
    Cult. pop.
—El costum que el sebel·lí té, de contemplar fit a fit els ous dins el niu durant les hores de molt de sol, amb els seus grans ulls grocs, fa que hi hagi la creença vulgar que el dit ocell cova els ous amb la vista. «Vida trista, vida trista, | vida trista per a mi; | me'n pren com al sebel·lí, | que cova els ous amb la vista» (cançó pop. Mall.).
    Var. form.:
seberlí, sibil·lí, xebel·lí, xibel·lí.
    Fon.:
seβeɾɫí (Vinaròs); səβəɫɫí (Manacor, Ferreries); ʃəβəɫɫí (Llucmajor, Eiv.); ʃiβəɫɫí (Petra); sibíɫɫí (Ciutadella).
    Intens.:
—a) Augm.: sebel·linàs, sebel·linarro, sebel·linatxo.—b) Dim.: sebel·linet, sebel·linetxo, sebel·linel·lo, sebel·lineu, sebel·linó, sebel·linoi.—c) Pejor.: sebel·linot.