Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. seda
veure  2. seda
veure  sedà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SEDA f.
|| 1. Cerra, sobretot de porc (ant., i actualment conservat en rossellonès); cast. cerda. Sinch manolls de çedes [sic] de sabater, doc. a. 1529 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Les sues sedes o cerdes me gasten los paladars, Faules Isòp. 36.
|| 2. Fibra fina, forta, llustrosa, amb què fabriquen llurs capolls diferents larves d'insectes, especialment l'oruga del Bombyx mori (cuc de seda); fil fet amb aquesta fibra, i teixit fet amb aquest fil; cast. seda. Carga de seda, Leuda Coll. 1249. Per seda que compram a la seyera, doc. a. 1265 (Soldevila PG 453). No sia mès oripeyl ni obra de ceda, doc. a. 1265 (Miret Templers 548). Totes les carreres de la ciutat empaliades e encortinades de draps d'aur e de seda, Llull Cont. 103, 2. Passaven novies y canonges fent giscar ses seues sedes, Roq. 48. Seda alexandrina, Seda domasquina, Seda de Bolunya, Seda morisca, Seda pisana: nom de diverses classes de seda, derivats dels noms de la ciutat o regió d'on procedia. Seda domesquina, seda alexandrina, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 543). E llur vestit | de fina lana, | seda pisana, | serà tot nou, Spill 616. Un pali de seda morisca, doc. a. 1478 (BSAL, iii, 214). Dos vels, lo hu de seda de Bolunya, doc. a. 1574 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Seda crua: la no tenyida. Tota ceda, crusa e tinta, la lliura I dr., Reua Perp. 1284. Les dites sedes ni crues ni sens obrar, doc. a. 1611 (BSAL, xxii, 255). Seda verda: la que es fila estant el cuc viu dins el capoll.
|| 3. Seda artificial o vegetal: fibra tèxtil obtinguda de la cel·lulosa i que imita la seda vertadera de procedència animal; cast. seda artificial. També se'n diu vulgarment seda d'herba (Men.). a) Seda d'Andratx: nom que es dóna irònicament a la corda prima de palmes o garballons que serveix per a cordar cadires, per a fer graneres, etc. (Mall.).
|| 4. ant. Tumor de la cara, a manera de galtes o golls; cast. papera. Sedes en los porcs, mal: Angina, synanche, Nebrija Dict. Es nafra sútzea e de moltes sedes e desfeytes, Alcoatí 33. Recepta per a guarir sedes que om aia en lo morro, Micer Johan 423.
|| 5. Penelló (bal.); cast. sabañón. L'any qui ve estich segur de no tenir sedes an es peus, Ignor. 79.
    Fon.:
sέðə (pir-or., or.); séðɛ (occ.); séða (occ., val.); séa (Al.); sə́ðə (mall., Ciutadella, eiv.); sέ̞ðɛ̞ (Maó).
    Loc.
—a) Fi com una seda (o Més fi que seda): es diu d'una cosa molt fina.—b) Anar com una seda: anar molt bé, sense dificultats, sense res desagradable.—c) ¿Que has venut la seda?: pregunta que es fa a una persona que gasta més del que acostuma o que presum de tenir més diners dels que sembla que ha de tenir (val.).
    Refr.
—a) «Entre alducar i seda, açò me queda»: es diu per manifestar que un negoci o altra cosa ha donat molt poca utilitat (val.).—b) «El que de seda va vestit, o és molt pobre o és molt ric»: vol dir que per a anar vestit de seda s'han de tenir molts de diners o bé s'ha d'haver rebut el vestit com a regal (val.).—c) «Suor de gener, sedes pel febrer»: significa que si pel gener no fa fred, sol fer-ne molt pel febrer (Mall.).
    Var. ort.
ant.: sade (Graal 60).
    Etim.:
del llatí sēta, mat. sign. ||1.

2. SEDA f.:
V. ceda, art. 1.

SEDÀ m. ant.
Fil de seda. Los ditz sobre-pujamentz ne pot hom tolra si hom los ligua en la rayl ab una ceda ho ab sedà, Arn. Vil, ii, 198.