Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  seient
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

SEIENT
|| 1. adj. ant. Que seu; cast. sentado. Als seients en la ombra, Evang. Palau 3 vo.
|| 2. m. Sítil; lloc destinat a seure-hi; cast. asiento. La soca els fa de seient, Verdaguer Flors Mar. 29. Significant-me que no em mogués del seient, Pons Com. an. 58.
    Fon.:
səјén (or.); seјén (occ.).
    Etim.:
del llatí sedĕnte, ‘que seu’.