Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. senglar
veure  2. senglar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. SENGLAR adj.
Porc senglar, i substantivat Senglar, m.: porc salvatge, paquiderm de l'espècie Sus scrofa, de pèl espès i fort i d'ullals grossos i sortints; cast. jabalí. Havia seguit un senglar en sa caça, Llull Blanq. 48. Don Pero Ferrándeç... conuidà'ns que caçàssem senglar, Jaume I, Cròn. 131. Com fa un senglar entre aquells qui matar lo volen, Muntaner Cròn., c. 255. Si co'l senglar que devala de munt, Ausiàs March cx. Com era en batalla e era felló, spumaua com si fos porch senglar, Curial, ii, 76.
    Var. form.:
singlar (El singlar repotega, Alm. Ross. Cat. 1922, 18; De perseguí'l ab gossos com a singlans, cançó pop., ap. Milà Rom. 126).
    Fon.:
səŋglá (Empordà); siŋglá (Ross., Cerdanya, Mall., Men.).
    Etim.:
del llatí singŭlāre, ‘singular’.

2. SENGLAR adj. ant.,
deformació de seglar. A totas corts aclasiàsticas vel senglar, doc. a. 1426 (Vegueria de la Vall de Ribes).