Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  servent
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

SERVENT o SIRVENT -ENTA m. i f.
|| 1. Servidor. Desijà haver fills los quals fossen servents de Déu, Llull Blanq. 1. Les dites coses són serventes mies, Genebreda Cons. 62. Ma voluntat faent d'Amor sirventa, Ausiàs March vi.
|| 2. Persona dedicada al servei domèstic; cast. sirviente. Lex a Domengela seruenta de na Sebilia V sòlidos, doc. a. 1237 (Rev. Biblg. Cat. iv, 27). Negú juseu no gaus crestiana per noyrissa ni per serventa tener, doc. a. 1279 (RLR, iv, 360). Aquella que no parla sinó ab la sua sirventa, Decam. i, 141. Lo marit no deu usar de la muller com de serventa, Egidi Romà, ii, 1a, 15.
|| 3. ant. Soldat d'infanteria (per oposició a cavaller). Que no us combatéssets, que de bons seruens hi ha, Jaume I, Cròn. 39. Nós vem venir vostres cavalls nafrats... e los cavallers e'ls servents nafrats e esmayats, Desclot Cròn., c. 5. Ordonà que anassen mil cavallers... e servents de maynades, Muntaner Cròn., c. 46. Ab doscents hòmens a cavall e ab cinchcents servents, Pere IV, Cròn. 53.
Servent: llin. existent a Bono, Benés, Elda, etc. Hi ha la variant Sirvent a L'Escala, Berga, Granollers, Badalona, Barc., Cast., Al., Xixona, etc.
    Etim.:
del llatí serviente, mat. sign. ||1.