Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  seure
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

SEURE (i ant. seer i siure). v.
|| 1. Estar en tal posició que el pes del cos descansi sobre les anques; cast. estar sentado. Que ab alegre vaja e siga e dorma, Llull Cont. 3, 17. Pujarà mi a la cadira de gràcia en la qual sèc lo demoni, Llull Cont. 37, 20. Com te'n pugest als cels seer, Llull Blanq. 8, 6. Com les dones seglars siuran enfre nós, Llull Blanq. 27, 2. Els hagren enuiats per coxins, e que siguessen, Jaume I, Cròn. 119. Adonchs tornà seher, Desclot Cròn., c. 17. Ab la regina no pot siure ne deu si no era regina, Muntaner Cròn., c. 32. Ella no és digna de seure ab mi en un banch, Metge Somni iii. No vulles seer en lo millor loch de la companya, Jahuda Dits, c. 67. Fo en figura d'un hom qui sehia en cadira, Scachs 12. Muda de viure, | dexa lo siure | tan ociós, Spill 12402. En Lluís seia a la meva esquerra, Ruyra Parada 40.
|| 2. refl. Posar-se en tal posició que el pes del cos descansi sobre les anques; asseure's; cast. sentarse. Felix se sech prop del pastor, Llull Felix, pt. iii, c. 1. E seguem-nos en un pedriç, Pere IV, Cròn. 148. Ell oynt les sues paraules sigué's per confessar-la, Eximplis, i, 64. Seu-te en aquell escambell, Penya Mos. iii, 207.
|| 3. Estar col·locada una cosa descansant sobre una altra; cast. asentarse. La qual seu sobre un peu, Inv. Anfós V, 151. Una olla noua que segua pla, Flos medic. 265 vo.
    Loc.
—a) Seure en l'ull, a algú: (ant.) fer-li gana, esser desitjat. Les gents vaeren les adzembles, qui'ls seyen en l'ull per la roba, Muntaner Cròn., c. 139.—b) Seure en el cor, a algú: (ant.) esser molt estimat d'ell. Mas lo senyor rey, a qui seyen e'l cor aytant com a negú, vench... e guardà-les, Muntaner Cròn., c. 133.
    Refr.
—a) «Qui seu, seca»: vol dir que no cal estar inactiu, sinó ben diligent (Empordà, Garrotxa).—b) «Seure de ca, no pot durar»: significa que estar ajupit és una postura molt incòmoda (Empordà).—c) «Qui seu a ca-seva, sa ventura espera»: vol dir que les noies que no surten gaire solen tenir més partits que les vaiveres (Mall.).—e) «Qui seu a ca es barber, s'afaita així com ve, i no qui va i ve»: significa que és més eficaç la paciència per a esperar una cosa que la inquietud per a cercar-la (Mall.).
    Fon.:
sέwɾə (pir-or., or.); sέwɾe (occ.); sέ̞wɾə (bal.); séwɾa (alg.); síwɾə (Porté, Montlluís, Angostrina, Sallagosa). En valencià i en una part del català occidental s'ha perdut el verb seure, substituït per estar sentat.
    Conjug.:
en els paradigmes adjunts donem la flexió antiga i la dialectal de seure.
taula 
Les formes considerades normals en el llenguatge literari són aquestes:—Infinitiu: seure;—Participi passat: segut;—Gerundi: seient;—Present d'indicatiu: sec, seus, seu, seiem, seieu, seuen;—Pretèrit imperfet d'indicatiu: seia, seies, seia, sèiem, sèieu, seien;—Perfet simple: seguí, segueres, segué, seguérem, seguéreu, segueren;—Futur: seuré, seuràs, seurà, seurem, seureu, seuran;—Condicional: seuria, seuries, seuria, seuríem, seuríeu, seurien;—Present de subjuntiu: segui, seguís, segui, seguem, segueu, seguin;—Optatiu: segués, seguessis, segués, seguéssim, seguéssiu, seguessin;—Imperatiu: seu, seguem, seieu.
    Etim.:
del llatí sĕdēre, mat. sign. ||1.