Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. son
veure  2. son
veure  3. son
veure  4. son
veure  5. son
veure  6. son
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SON m. i f.: cast. sueño.
|| 1. m. o f. Acte de dormir. a) S'usa generalment com a masculí. L'home... com dorm en gràvit, cové que somiu, car en so que serà en leuger son, usarà la sensitiva en l'ome, Llull Cont. 42, 29. La odor de peucedoni tol lo son, Tres. Pobr. 14. Quant se adormen ab algun son molt fort, Agustí Secr. 74. Entre els boyrosos núvols de un son pesat y llarch, Llorente Versos, ii, 83. I entre els morts de la batalla | s'adormia amb son segur, Maragall Obres, i, 133. Fins que un bon son li hagués refrescat i enfortit l'enteniment, Ruyra Parada 168. Fer un son: fer una dormida (Empordà, Val., Eiv.). Trencar el son: dormitar. Que em diran si hi trenco una mica el son, Pons Auca 147. Son cendrer: la dormida que es fa a la vora del foc abans d'anar al llit (Empordà). El primer son o el prim son: les primeres hores de la nit, quan sol fer-se la primera part de la dormició nocturna. Uench la ora del uespre, e aconseguí's la nau, prop del primer son, d'En G. de Muntcada... E axí con moguem derrers de Salou, al primer son fom primers de tots los altres, Jaume I, Cròn. 56. A la nuyt a prim son serem a posada, Muntaner Cròn., c. 89. Aquell jorn mateix, hora de prim son, lo dit capità..., Pere IV, Cròn. 306. Açò podia esser entorn ora del prim son, Jacob Xalabín 13 vo. Aprés que en lo palau cascú hagué dada part a la nit e en lo primer son tots reposauen, la princesa se leuà del lit, Tirant, c. 262. El darrer son: (fig.) la mort. Dormirem en ta soca lo darrer son, Cases A., Poes. 17.—b) Es troba usat alguna vegada com a femení. Donat a la virtut fantàstigua, la qual la son no lexa en diversas formas, Corbatxo 15. Ell dorm de una son profunda, Lacavalleria Gazoph. Trencar la son: trencar el son. Y perquè trenqueu la son | vos faran dolsa musica, Camps i F., Poes. 44.
|| 2. f. Ganes de dormir. Sobtat de molta son, covench-me gitar sobre'l llit, Metge Somni i. Estaria mil mília anys sens que no hauria fam ne set ne son, Sermons SVF, i, 175. Va-li venir tanta de son, que ell hach a descaualcar, e mès-se a dormir, Eximplis, ii, 322. Amb tot i llur bona son, el desvetllava, Massó Croq. 74. Venir o Entrar son, a algú: venir-li ganes de dormir.
    Var. form.:
en l'accepció || 1, existeix la variant so (Camp de Tarr., Mall., Men.). Dormir d'un so: dormir sense interrupció. Fer un so: fer una dormida. Dormir del primer so: dormir la primera estona de la nit, que sol esser una dormició més profunda que les següents. Dormírem tot d'un so fins a les quatre, Ignor. 44. Lliberts de penes | dormen ab so tranquil els meus fillets, Salvà Poes. 13.
    Loc.
—a) Tenir poca son: esser molt diligent.—b) Tenir més son que un lladre, o Tenir una son de boig: tenir moltes ganes de dormir.—c) Fer fugir la son: treure les ganes de dormir.—d) Caure de son o Esser mort de son: tenir ganes irresistibles de dormir.—e) Treure a algú la son de les orelles: fer-lo deixondir, treure-li la indolència, la peresa.—f) No dorm sempre que té son: es diu d'algú que té moltes preocupacions.
    Refr.
—a) «Un son (o «un so») en duu un altre»: es diu dels nens o altres persones molt dormidores.—b) «No tots els qui tenen son poden dormir»: significa que no sempre s'aconsegueix allò que es desitja.—c) «Com més dormen, més son tenen»: es diu referint-se a persones que dormen molt.—d) «Val més bona son que bon llit»: vol dir que dorm millor un qui té son que un qui té molta comoditat en jeure.—e) «La son no espera llit, ni la talent companyia»: significa que les necessitats físiques urgents no es poden deixar de satisfer.—f) «A bona son no hi ha llit dur».—g) «Qui té son, que soni»: es diu per manifestar disgust de sentir que algú diu que té son.
    Fon.:
sɔ́n (pir-or., or., occ.); sɔ̞́n (val., bal.); sɔ́ (or.); sɔ̞́ (bal.).
    Intens.:
—a) Dim. i afectuosos: soneta, sonarrina.—b) Pejor.: sonota.—c) Augm.: sonassa.
    Etim.:
del llatí sŏmnu, mat. sign. ||1. L'adopció del gènere femení per a l'accepció de ‘ganes de dormir’ (i secundàriament per a la de ‘acte de dormir’) s'ha d'explicar per l'analogia dels femenins fam i set, que expressen conceptes sovint lligats amb el de gana de dormir.

2. SON (pl. sos), SA (pl. ses). adj. possessiu usat només atributivament i anteposat al nom:
El seu, la seva; cast. su. a) Amb referència a un sol posseïdor. Derezí tot son auer e partí'l, Hom. Org. 5. Na Ramonna aia sa caslania et sas dreturas així com son lignage o gadagnà, doc. a. 1237 (Rev. Biblgr. Cat. iv, 26). Son cors era en suspirs e en tristícia, Llull Gentil 5. Obedient fo Fèlix a son pare, Llull Felix pròl. L'archebisbe de Tarragona ab deu bisbes de sa provinça, Muntaner Cròn., c. 23. Que jurassen per rey e successor seu, aprés son òbit, lo primogenit seu, Pere IV, Cròn. 34. Així com fa lo foch per vent que'l gita de son lloch, Metge Somni i. Aquest dalfí hauia en sa terra un noble home, Paris e Viana 11. Encara el Teide gita bocins de sa desferra, Atlàntida, introd. Amb tot i les seves disbauxes de llenguatge i sa curtesa de dimensions, Ruyra Parada 5. L'ametlê et farà amb sa branca | pessigolles de satí, Riber Sol ixent 3.—b) Amb referència a posseïdor plural (en el qual cas és més clàssic l'ús del possessiu llur). Set donzelles en la via... vestides són a sa guisa, Turmeda Diuis. 4. Les portes ab son forrellat, doc. a. 1410 (Alós Inv. 11). Los mals hòmens tots se volrien governar per sa volentat, Sermo St. Pere 126. Quins pecats poden fer los chrestians contra son Déu, Vent. Pel. 15. Per ella es trametien... ses cries i llavors | aucells de ros plomatge, Atlàntida.—c) En el llenguatge parlat s'usa son gairebé exclusivament davant certs noms de parentesc (son pare, sa mare, son germà, sa germana, son cosí, etc.), que hem exposat amb alguna detenció en l'article mon. Al País Valencià també es diu sa casa (=casa seva).—d) En algun text antic i en el parlar baleàric actual s'usa son pleonàsticament davant el mot pare (i antigament davant altres noms de parentesc) acompanyat del nom indicador del posseïdor en genitiu, o sia, precedit de la preposició de. «Això és son pare de sa meva al·lota» (mall., men.). Foren aquests los missatges...: son frare del alcayt, e l'Almoxerif, Jaume I, Cròn. 122. E era ab nós N'Exemen d'Orrea son sogre de Fferran Sanxeç, ibid. 513.
    Fon.:
sun (pir-or., or., men., eiv.); son (occ., val., mall.); davant el mot pare, es pronuncia sum o som, per assimilació consonàntica.
    Var. form.
ant.: so (usat en Jaume I Cròn. 495 davant mots castellans de parentesc: Don Alfonso de Molina, so tio, e so ermano don Felip; usat també en un document rossellonès: Ab En Johan so nebot, doc. a. 1308, ap. RLR, viii, 49).
    Var. form.
pl.: la forma de plural masculí normal és sos, però en el dialecte valencià s'usa també la forma sons.
    Etim.:
del llatí sŭum, mat. sign.

3. SON m.:
V. so, art. 1.

4. SON topon.
Poblet situat a l'Alt Pallars, prop d'Esterri d'Àneu.

5. SON
Partícula que precedeix molts de noms personals per a formar topònims indicadors d'un predi o finca rústica, com Son Triay, Son Mulet, Son Fortesa, etc. També s'escriu So'n davant nom començat amb consonant (com els tres que hem citats), So N' davant nom començat amb vocal (So N'Arrom, So N'Àngel) i So Na davant nom femení començat amb consonant (So Na Moixa, So Na Pacs).
    Fon.:
sɔ̞n, f. sɔ̞nə (mall., men.).
    Etim.:
la forma masculina Son és contracció de ço En (=ço d'En...), i la femenina So Na equival a ço Na (=ço de Na...). Aquesta partícula ve a esser, doncs, un demostratiu indicador de la propietat (ço En Fortesa=ço d'En Fortesa=això d'En Fortesa), fundat en l'ús del demostratiu ço que hem descrit i documentat en l'article ço (|| 4). Segons Griera, Son ve del llatí sŏlum, ‘sòl’ (Son=sòl d'En...), teoria que està en contradicció amb el fet d'usar-se clarament el demostratiu ço i no el substantiu sòl com a normal indicador de propietat immoble. (Vegeu-ne extensa documentació antiga i moderna en l'article ço, || 4).

6. SON ant.
forma de primera persona singular del pres. d'indic. del verb esser, avui pronunciada só, som o sóc.