Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sonar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

SONAR v. intr. i tr.: cast. sonar.
I. intr.
|| 1. Emetre so o sons. Com lo sein qui sona e's trebala, Hom. Org. 1 vo. Hauia una squella que sonaua molt noblement, Llull Felix, pt. vi, c. 2. Tantost la trompeta sonà, Muntaner Cròn., c. 105. Fa'l tosir e gitar molta scuma, e sonen-li los pits, Micer Johan 328. Si lo ventre és percudit, sone, Cauliach Coll., ii, 2a, 6. A vol les campanes sonaven arreu, Llorente Versos, i, 182. Un no sap si s'espera perquè el timbre no sona, Roig Flama 9. Especialment: a) Emetre sons amb instruments de música. Donam als dits juglars per tota la setmana que sagueren a la dita taula per sonar, doc. a. 1359 (BSAL, vii, 89). Sola, cantant i sonant, està en sa cambra Cecília, Verdaguer Idilis.
|| 2. Deixar-se sentir per l'oïda; produir-se (un so). No sia negun reuenedor qui gos comprar neguna caça... tro que mig dia aja sonat, doc. a. 1299 (BABL, xii, 202). Hont may hi sonen ferestes | les remors de les batalles, Penya Poes. 331. ¿Quina veu clara sona?, Costa Agre terra 77. Envers les vuit va sonar un tro, Massó Croq. 102.
|| 3. fig. Esser anomenat o citat; deixar-se sentir o fer-se públic (el nom, la fama, etc.). De verge y bona, molt mal se diu, aplica y sona títol infecte, Viudes Donz. 551. Com la gran fama sonàs per tot lo món, Boades Feyts 235. Arreu sonava justa alabança, Costa Agre Terra 137. a) usat com a refl.: La molta glòria que de vostra gloriosa fama se sona per lo món, Tirant, c. 481. Encara no s'havia sonat res des bando que feliçment regeix, Roq. 11.
II. tr.
|| 1. Tocar un instrument, fer que emeti sons. L'abadessa féu sonar l'esquella, Llull Blanq. 25. Anauen juglars cantant e sonant estruments, Llull Felix, pt. v, c. 1. E sonant la rota... fuy tan graciós a Cerbero, Metge Somni iii. Mas si un batall sonàs dos campanes, Proc. Olives 1411. Sonar una moneda: deixar-la caure damunt cosa dura per observar-ne el so. Sa moneda no se cobra a la babatlana, sinó que la sonen y la miren per ses dues cares, Ignor. 67.
|| 2. Tocar una peça de música, fer-ne sentir els sons. Qui com ocells passen chillant... sonant ses trobes, Spill 195. Sonen trista complanta gralles y corns, Costa Agre Terra 173.
|| 3. Anomenar, pronunciar noms o mots significatius. Si trobes ton amich, comense'l a saludar e fe-li lloch, e sona'l per lo millor nom que ha, Jahuda Dits, c. 28. Quan aquels se viren vençuts, no sonarem mot ni saberen què's dixessen, Sidrach 10. Y tota la ribera sonà: «El gran Pan és mort!», Riber Sol ixent 17. a) fig. Significar, expressar per mots. Car assò sonen les paraules de Job, Martínez 84. Imposà nom: | Adam a l'hom, | Eva a la dona; | «Adam» camp sona | vermell o roig, Spill 10349.
|| 4. Fer esforç i soroll per expel·lir el moc; netejar el nas de mocs. Sonar los mochs: Emungo: Sonar los mocos, Nebrija Dict.
|| 5. fig. Tupar, apallissar (Mall.). «Mira, que et sonaré!»: es diu per amenaçar.
|| 6. fig. Tenir còpula els animals (Priorat).
    Fon.:
suná (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); soná (occ., mall.); sonáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí sŏnāre, mat. sign. I.