Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sopor
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOPOR m. o f.
Son feixuc, letàrgic; cast. sopor. La gent aquela per lo temps perilós no sabent sopor, oblidant repòs, Marsili Cròn., c. 18. Sens destorbar lo lur sopor, Spill 10307. La meva sopor revenia insensiblement, Ruyra Pinya, ii, 128. Ho devoraren tot i després semblaren entrar en el sopor de la digestió, Pla Rus. 123.
    Fon.:
supóɾ (Barc); sopóɾ (Val., Palma).
    Etim.:
pres del llatí sōpōre, mat. sign.