Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sorprendre
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

SORPRENDRE (o sorpendre). v. tr.: cast. sorprender.
|| 1. Sobrevenir d'improvís; agafar algú arribant de sobte. Sembla haver-lo sorprès en son camí, Atlàntida concl. Els civils havien sorpresos uns jugadors, Rosselló Many. 47.
|| 2. Veure algú d'improvís, sense que ell se'n temi. Més d'una vegada la vaig sospendre [sic] que mos miraba en complasènsia, Navarro PP 85.
|| 3. Descobrir una cosa que es portava amagada. Posar-se al aguayt en la nit, fins en el punt de lograr sorprendre una de les seues entrevistes, Penya Mos. iii, 136.
|| 3. Commoure l'ànim amb una impressió de cosa estranya, incomprensible o inesperada. Avançant-se a nostres desitjos i sorprenent-nos en gran manera, Pons Com an. 61. a) refl. Sentir la impressió de cosa inesperada o incomprensible. Llambregava a sa filla sorprenent-se de sos cambis, Pons Auca 74.
    Fon.:
suɾpέndɾə (or., Maó); soɾpéndɾe (occ., val.); soɾpɾə́ndə (mall.); suɾpə́ndɾə (Sóller, Ciutadella, Eiv.); sospéndɾe (val. vulg.).
    Conjug.:
segons el model prendre.
    Etim.:
del cast. sorprender o del fr. surprendre, mat. sign.