Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sotjar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOTJAR v.
|| 1. tr. Vetllar, observar amb cautela o d'amagat (Empordà, Guilleries, Montseny, Costa de Llevant, Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Conca de Barberà, Mall.); cast. atisbar, acechar, vigilar. Les relacions d'en Llorenç i la Ramona foren sotjades sempre per la més constant tafaneria, Oller Bofetada 77. Ens ajaçàvem... per a sotjar les fesomies de les nostres alegres companyones, Ruyra Pinya, i, 49. Els pescadors la sotjaven quan passava, Espriu Anys 31.
|| 2. Mirar en silenci, fingint no veure allò que passa (Mall., Men.); cast. hacer el sueco. Són molts es cristians que sotgen devant sa Veritat bufetetjada, Ignor. 37. Callar i sotjar: no protestar ni dir res davant les injustícies, injúries, etc. Ha de callar y sotjar com un banyut, Ignor. 34.
    Loc.

Sotja, Toni, que es gall cou!: es diu a algú per animar-lo a seguir endavant sense escoltar ningú (Men.).
    Fon.:
suʤá (or., men.); soʤá (mall.).
    Etim.:
desconeguda. Després de temptatives d'explicació com *segutiare (Tallgren en Neuphil. Mitt. xvi, 93) i *sudicare (Spitzer Kat. Etym. 35), que han estat abandonades, el mateix Tallgren ha proposat d'explicar sotjar com una formació anàloga a la del tarentí suticare procedent del llatí secutare (citat per Meyer-Lübke Gramm. i, 386); però aquesta explicació també fluixeja, sobretot del punt de vista semàntic. La idea fonamental de sotjar es refereix a la vista: es tracta de ‘mirar amb cautela, sigilosament, dissimuladament o d'amagat’; pel significat té gran semblança amb el verb menorquí sotoiar o sotullar, derivat de sota-ull, però és difícil d'explicar la fonètica de sotjar a base de sota-ull.