Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tal
veure  tal
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

TAL adj. i pron.
I. adj. D'aquesta, d'aquella o de semblant mena; cast. tal. a) Referint-se a cosa anomenada abans. Tal sagrament no deu esser donat per ningun malvat peccador, Llull Blanq. 2. Tirant a tal mostra ferim en la staca, Passi cobles 146. No bé fina tals paraules, Picó Engl. 24. Per tals moments guarden els tafoners les més belles cançons, Rosselló Many. 26.—b) Referint-se a cosa que es dirà immediatament després. Aquella dona posaua en sa cara tals colors, que pudien, Llull Felix, pt. viii, c. 15. Féu principi a tal parlar: «Ab alegria de goig inefable...», Tirant, c. 18. La enquimeravan de tal lley que... plantava en sech an En Magí, Pons Auca 9.—c) Precedit d'un determinatiu (article, demostratiu), sia acompanyat del nom, sia amb supressió d'aquest. No adoraren degudament a Déu, e d'aquests tals fuy, mesquí, io mesisme, Febrer Inf. iv, 39. Ni Scipió nl luuenal ni altres tals scaparen de semblants mals, Turmeda Diuis. 17. Les ciutats que són vehines a la mar..., les tals ciutats són fredes e humides, Albert G., Ques. 56. Que tot scorxador qui serà trobat ab frau..., aquell tal sie priuat del offici, doc. a. 1485 (BSAL, viii, 9). A tots sia manifest no y ha un tal ni tan fidelíssim en lo poble meu com lo amat meu Moysès, Villena Vita Chr., c. 194.—d) Tal dia com...: el dia aniversari de l'esdeveniment que se cita. Tots anys tal dia com ella morí, doc. a. 1391 (Segura HSC 99).Tal dia com avui: avui fa anys. «Tal dia com avui em vaig casar».—e) S'empra per a designar una cosa com a determinada, però sense que ho sigui realment. Tal hom ha feyt açò, e tal dona açò, Sermons SVF, i, 249. A casar casar, lo Jaume de tal casa amb la Marieta de tal altra, Serra Calend. folkl. 22. «Tal i tal dia hi haurà reunió»: aquest i aquell dia... «Te diran que vinguis a tal o tal hora»: que vinguis a aquesta hora o a aquesta altra. Noves de mortaldats y desgràcies que hi ha hagudes a tal part o tal altra, Roq. O. Un tal Jordi: un home que es diu Jordi (i de qui no sabem res o gairebé res). Una galiota de un tal Genovès, doc. a. 1507 (BSAL, x, 306). La Layeta es casa ab un tal Ciril·lo, Vilanova Obres, xi, 68. Un tal (Ross.) o En Tal (bal.): tal o tal persona (indeterminada, encara que se sobreentén qui és). «Un temps sa veinada em deia: | —En Tal te comana molt.— | Sa reia ha girat es solc; | cadascú per ell peleia» (cançó pop. Mall.).
II. pron.
|| 1. Aquest; d'aquesta mena, d'aquella mena; d'aquesta manera; cast. tal. Fes-lo'm tal, que tal lo vull, Tirant, c. 156. Tenia aparellat tot lo mester per a cometre crim que jamés tal no fon pensat, Tirant, c. 267. A mi m'an dit que tu tens un libre que no és tal en València, Esteve Eleg. Tal és la nostra voluntat, Rosselló Many. 41. a) S'usa sovint en correlació amb qual o com. Lo companatge deu esser tal com se segueix, Consolat, c. 145. Tal com tu est, jo fuy, Cobles Mort. Dexau, donchs, les viudes..., dexau-les als viudos, que són tals com elles, Viudes Donz. 276. Les criatures són tals quals són formades, Lacavalleria Gazoph.—b) S'usava en correlació amb la conjunció que amb valor comparatiu. E Nós, ab ira que n'haguem, donam tal de la mà en la sageta, que trencam-la, Jaume I, Cròn. 306. Donen penyora als dits maiorals tal, que valla bé aquells, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 37).—c) Amb el mateix valor comparatiu i ponderatiu, s'usa la combinació tal i tant. Les parets són tals e tan forts que bé e gint poden sofrir lo càrrec, Cost. Tort. III, xi, 10. A mi recrexen infinits sospirs, tants e tals, que si virtut no'm resistís, abreugeria los dies meus, Tirant, c. 6. La mia contradicció... tal és e tan gran, que io no pusc retornar a tu, Oliver Exc. 29.
|| 2. Com a antecedent de qui, és gairebé equivalent a ‘algun’; cast. tal, alguno. No enganàssem los altres, car tals n'i a d'aicels qui cuidan enganar son uedí et engane sielex, Hom. Org. 7. Tals cuyda hom hauer per amichs que no ho són, Eximplis, i, 56. Praseran lus armas, hi tals n'i ach qui las praseran per iuntar, Graal 11.
|| 3. S'usa com a neutre amb el valor de ‘aquesta cosa, semblant cosa’; cast. tal. «No faré tal» (o «No faré un tal»): no faré aquesta cosa. No digues tal, que encara m'apenes més, Vilanova Obres, xi, 301. a) Altre tal (ant. escrit també altretal o atretal): igualment, de semblant manera; cast. otro tal. Cascuna d'aquestes dos regines... hagueren gran generació de fills e de filles, e de l'infant en Jacme altre tal, Muntaner Cròn., c. 6.
|| 4. usat adverbialment: Així, d'aquesta manera. Lo caualler callà, malaint en son cor tots aquells qui de aquestes coses tal s'entrameten, Curial, i, 13. Llavors, tal com s'aixeca a l'entorn d'un vianant, Ruyra Pinya, i, 24. a) I tal!: interjecció afirmativa, corroborativa d'una cosa que altri ha dit; cast. ya lo creo! Oh, y tal! Tan petit y encara solicitat!, Vilanova Obres, xi, 77. Sí que estàs mal, Benet!—Y tal si ho estich, Quico!, Conrad Roure (Catalana, i, 479).
|| 5. Es combina amb qual formant diverses locucions: a) Tal qual: ben igual, o de gran semblança. «Aquest jove és tal qual son pare»: té la mateixa cara o figura de son pare.—b) Tal qual: mediocre, no gaire bo; adv., mediocrement, no gaire bé; cast. regular, así así. Aquesta reprehensió no deu esser allegada, pensat qui'l reprenia, e de què'l reprenia, car reprenia'l hom tal qual, e de cosa qui és vera a uyl, Eximenis Terç, c. 957 (Arch. Ib. Am. 1926, p. 27). Barbers de l'Egipte, a hont n'he trobats de tals quals, Penya Mos. iii, 120. Una senyoreta de costums tals quals, Roq. 37. De dia ho passava tal qual, Camps Folkl. ii, 15. «¿Com està el malalt?—Està tal qual, no millora gens».—b) Esser un tal i un qual, o un tal per qual: esser una persona d'escassa solvència, de no gaire bon nom. Xarraven quatre pipiolis xàxares sobre el ball que un comte tal per qual havia donat el vespre abans, Penya Mos. iii, 114.
|| 6. Per tal: (ant.) per això; cast. por esto, por lo tanto. E per tal volem Nós azò que'n pusquen dir fe e veritat, doc. any 1270 (Capmany Mem. ii, 36). Dix-li que per aquella rahó li ho deffenia... e que per tal li vedaua que no'n menjàs, Serra Gèn. 8.
|| 7. Per tal que (amb el verb en infinitiu): perquè (conj. final): cast. para que. Ama veritat per tal que la divina veritat no't sàpia mentidor, Llull Doctr. Puer. 1, 10. L'home és estat creat en lo mig, per tal que fos pus baix que'ls àngels, Metge Somni i. Unte'l-ne en la pell per tal que no crem, Flos medic. 200 vo. El «parti pris» de sustituir el català an el llatí en los dominis de la ciència, per tal de fer-la arribar a la gent més humil, Rubió i Lluch (ap. Obrador Arq. lit. 37).
|| 8. Per tal com (i ant. per tal car): perquè (conj. causal); cast. porque. Dix li que'm fermàs dret... per tal quar és de l'eclèsia, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 16). Per tal com yo he nobla cavalleria..., volria que'ns aparellàssem de guerrejar, Desclot Cròn., c. 2. No per tal que la fe no fos en nós de creure nostre Creador, Jaume I, Cròn. 1. E tenien-se tots en u per tal que cuydauen enganar tots los altres, Jaume I, Cròn. 89. Per tal com aquest filosof fou pregat per lo poble, Scachs 9.
|| 9. Amb tal que: conj. condicional, introdueix una proposició indicadora d'una condició necessària; cast. con tal que. Ab tal que: dum-modo, Torra Dicc. a) Amb un tal, que: amb tal que (mall.). Y fessen així meteix una mica de refresch, ab un tal: que ell només poria buydar una tassa, Alcover Rond. iii, 117.
|| 10. ¿Què tal va? o ¿Què tal?: fórmula de salutació per demanar l'estat de salut o de feina, de negoci, etc.; cast. ¿qué tal? ¿Què tal, Ayna? com va?, Roq. 26. ¿Què tal, noy?, Vilanova Obres, iv, 29.
    Refr.
—a) «Tal dia farà un any!»: es diu per indicar indiferència envers un esdeveniment de què acaba de parlar-se.—b) «Tal vegada, no ho escriuen»: es diu per interrompre algú que procura sortir amb evasives, dient «tal vegada...» (Men.).—c) «Tal pare, tal fill»; «Tal la mare, tal la filla»; «Tal és Ali com Camali»: es diu referint-se a fills que tenen els mateixos defectes de llurs pares.—d) «Tal és En Pere, tal és com era»: es refereix a les persones que no es corregeixen de llurs defectes encara que canviïn d'edat o d'ambient.—e) «Tal faràs, tal trobaràs»; «Tal faràs, tal hauràs»: vol dir que aquell qui obra malament sol esser víctima de les seves mateixes maldats.—f) «Tal hi va qui no s'ho creu»: significa que sovint hem de fer coses que no pensàvem o no volíem fer.
    Fon.:
taɫ (or., occ., val., bal.).
    Forma femenina:
normalment és igual a la masculina, però dialectalment i en la llengua antiga es troba la forma tala (Yo vull Amor ab condicions tales, Ausiàs March cxvi; La Badessa | par-los revessa | e vella mala | si no és tala | qual la volrien, Spill 5512; Só tala com me veu, Tirant, c. 395).
    Var. ort.
ant.: tall (doc. a. 1482, ap. BSAL, vii, 177).
    Etim.:
del llatí tale, mat. sign.

TAL m.
Silicat àcid de magnesi, mineral molt blan, suau al tacte, generalment de color verdós; cast. talco.
    Etim.:
de l'àrab ṭalq, nom de la mica, de l'amiant, del guix i d'altres minerals.