Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. tan
veure  2. tan
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. TAN (ant. escrit també tant, tam i ten). adv. (usat davant adjectius o adverbis): cast. tan.
|| 1. Talment, de tal manera, en tal grau. a) Per comparació a una manera d'esser expressada amb la conjunció com. No hi ha tan bon missatge com lo diner, Jahuda Dits, c. 42. Una set que me deixava la gola tant corsecada com el meu bastó, Massó Croq. 10.—b) Per comparació a una manera d'esser sobreentesa. Per el qui tam fort encauza eretgia, doc. a. 1250 (Pujol Docs.). Com ells sien de tan simple e tam pura natura, per assò ha nostra Dona molt gran occasió d'amar los àngels, Llull Cont. 286, 23. D'aquella tan alta, tan fort y gran çoca..., sou vós una branca, Passi cobles 3. Per què't mets en ten gran perill?, Eximplis, i, 4. Crech yo, tals olives grossals y tam belles, no'ls manca pinyol, Proc. Olives 153. Lo matí de ma infantesa, quin matí fou tan hermós!, Verdaguer Idilis. S'adoloreix la mare | de que vulla partir tan aviat, Alcover Poem. Bíbl. 39.—c) Amb valor ponderatiu, precedint a una frase introduïda per que i que expressa el resultat d'haver arribat al grau indicat per l'adverbi de quantitat tan. Si a caualer és uenut, deu ueser si'l caualer a qui és uenut sia tam bax e el uassal tan noble que per lo caualer comprador axí bax no tendria el feu sens desonor de si, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 324). Aquest saber nostre és tan poc e de tam poca vertut, que lo mal serà en nós, e no'l sabrem gitar de nós, Llull Cont. 20, 15. Mudà tot de color; mas ell era tan savi, que no u féu res aparès, Muntaner Cròn., c. 90. Sonant la rota... fuy tan graciós a Cerbero, que les dites portes me foren tantost ubertes, Metge Somni iii. La meva agitació em pintava tan violenta la marxa del temps, que vaig arribar a creure que caurien les dues... abans que es fossin adormits, Ruyra Parada 16.—d) Usat davant els adverbis solament o sols, serveix per a reforçar-ne el sentit. (V. solament i sols).
    Fon.:
tan (davant mot començat per vocal o per consonant dental); tam (davant mot començat per consonant labial); taŋ (davant mot començat per consonant velar).
    Etim.:
del llatí tam, mat. sign. La grafia tant prové de la influència del pronom i adverbi tant (del llatí tantum).

2. TAN m.
Taní; «casca, corteza de roble molida, propia para el curtido de las pieles» (Escrig-Ll. Dicc.). Amb aquestes paraules mateixes apareix definit tan en el glossari de les «Costums de Tortosa» publicat per Benvingut Oliver.