Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tardar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

TARDAR v. intr. (i ant. refl. i tr.): cast. tardar.
|| 1. intr. (i ant. refl.) Venir o obrar tard. a) absolut, sense complement. ¿Hon sots, ne per què no venits, e tant tardats?, Llull Felix, pt. viii, c. 17. No sap hom... si vendrien a punt..., que per affers qui lla fossen se porien tardar, Muntaner Cròn., c. 112. E que açò no's tart; si no, tot és perdut, Epist. Pere 74. Si molt tardes, no'l trobaràs viu, Eximplis, i, 88. Lo dinar se tardaua molt, Curial, ii, 61.—b) Amb complement introduït amb la preposició a. Ah vera fe qui tant has tardat a venir, Llull Gentil 291.—c) Amb complement introduït amb la preposició de. Per la bona posada tardaren-se'n de partir, Muntaner Cròn., c. 232. Perdona a aquell qui's tarda de errar e es cuyta de pinedre, Jahuda Dits, c. 11.—d) Amb complement introduït per la preposició en. Poch spay tardà Tirant en dar-li tal resposta, Tirant, c. 316. Que'm par tardaua molt en venir, Somni J. Joan 786.—e) Amb complement verbal introduït sense preposició ni conjunció. A les del Vis-rey yrades paraules no tardaren les germanes respondre, Corella Obres 63.—f) Amb complement hi. Que en res que sia delit ne profit vostre, yo no m'i tardaré, Tirant, c. 262.—g) Amb complement en o ne. Que us plàcia que no'n tardets, Muntaner Cròn., c. 52.—h) Amb complement verbal introduït per la conjunció que. No vull tardar que no parle ab ell, Comalada PP 26.
|| 2. intr. i amb complement indirecte representat per un pronom personal: Esdevenir-se o arribar tard; semblar que s'esdevé tard. No'm tardes molt que dellà mi no vulles, Ausiàs March xcii. Si prest de tu lo remey li tarda, Tirant, c. 316. Te prech me vulles dir... si has parlat ab sperit de profecia; molt me tarda de saber-ho, Tirant, c. 240. Me tarda exir de casa per a tocâ'ls de prop, Oller Pil. Pr. 48. És el que he esperat de tu sempre, i que tant em tarda, Llor Jocs 226.
|| 3. tr. (ant.) a) Destorbar, fer que algú arribi tard o faci tard quelcom. Ell pregà'ns que no'l tardàssem de son viatge. E dixem-li: Don Pero Ahones, no us tardam molt per una leuga que anets ab nós, Jaume I, Cròn. 24.—b) Fer que una cosa arribi o s'esdevingui tard. Saben que si ho tardaves que'ns seria greu, doc. a. 1352 (Bofarull Mar. 115). Lo senyor de Satalia tardaua la sua partida, Jacob Xalabín 10. Temor de errar ha tardat fins en aquesta hora lo dir qual só, Tirant, c. 242.
    Fon.:
təɾðá (or., bal.); taɾðá (occ.); taɾðáɾ (val.).
    Sinòn.:
llaguiar, trigar.
    Etim.:
del llatí tardare, mat. sign.