Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  teixir
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

TEIXIR v. tr.: cast. tejer.
|| 1. Fer tela o un treball anàleg entrellaçant fils o les bagues formades amb un sol fil, especialment entrellaçant fils pertanyents a dues sèries, els de l'una (ordit) perpendiculars als de l'altra (trama). No gos... listar ne vetar per fora ne barregar negunes vestadures ne fer fer en aquelles images... qui sobreposades o cosides hi sien, si donchs tixent no s'i fahien, doc. a. 1330 (Col. Bof. viii, 179). En lo dit pinte se puxe texir tot drap qui sia bo e leyal, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 260). Qui tix mene los peus e les mans, e lance, e puix lance hun fil, e restreny ab lo fust, aprés altre, e altre, etc., e axí tix e fa sa tela, Sermons SVF, i, 73. Aquests mesclats hun drap de mescla tixen, Ausiàs March lxxxvii. Com lo fil era daurat, | les madeixes eren rosses | ... | lo teixien quatre aloges, Canigó vi.
|| 2. Entrellaçar coses flexibles, d'una manera anàloga a la dels fils que formen una tela. Ab brancam de satalia | ves-li teixint un dosser, Cases A., Poes. 72. Et caldrà sovint teixir bardisses, Riber Geòrg. 51. a) per ext., Fer una aranya la seva tela, un cuc de seda el seu capoll, etc. La aranya faria la tela encara que iamés hagués vist altres aranyes texir, Egidi Romà, ii, 1a, 1.—b) fig. Formar ordenadament i lligant unes parts amb les altres (aplicat a coses d'enginy, d'enteniment o de sentiment). Noves rimades... al pla texides del algemia, Spill 486. Puix sab de richs versos texir fina seda, Viudes Donz. 504. Teixint mítiques danses donzelles i minyons, Atlàntida x. No en vaig teixir poques ni gaires, de novel·les, aquella nit!, Ruyra Parada 16. Mes ara teixiu la grana de vostres llargs patiments, Colom Juven. 128.
    Loc.
—a) Teixir i desteixir: fer i desfer, treballar inútilment.—b) Teixir molt i fer la roba clara: parlar molt sense dir gaire coses de substància.
    Var. form.:
tíxer (No li vol pagar zo que li és degut del tíxer, doc. a. 1354, arx. parr. de Guardiolada); tixir (Tot tixidor o altre qui tixirà draps de lana, doc. a. 1387, ap. Col. Bof. viii, 260).
    Fon.:
təʃí (or., bal.); teјʃí, teʃí (occ.); teјʃíɾ, teјsíɾ (val.); tiʃí (or., occ., bal., alg.).
    Conjug.:
segons el model partir, però existeixen casos de conservació de formes rizotòniques com aquestes: Pres. d'indicatiu: tixo tixc o tix, tixes, tix, tixen;—Pres. de subjuntiu: tixca o tixi, tixques o tixis, tixca o tixi, tixquen o tixin.
    Etim.:
del llatí tĕxĕre, mat. sign.