Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  templa
veure  templà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

TEMPLA f.
La part de la cara situada entre l'ull i l'orella; cast. sien. Templas e peus de porc III diners, doc. a. 1268 (Soldevila PG 162) Lo rey ab la mà sua dreta don-se un colp en la templa esquerra, Ordin. Palat. 284. Fassa hom raure los cabeyls de les temples, Alcoatí 44 vo. Abans són canudes les temples que les altres parts del cap, Albert G., Ques. 71 vo. Estrenyent-se les temples amb gest tràgic, Riba Perot 126.
    Var. form.:
tempa (La sanch li batia les tempes a martellada seca, Víct. Cat., Film, ap. Catalana, i, 290).
    Fon.:
témplə (or.).
    Etim.:
del llatí tĕmpŏra, mat. sign.

TEMPLÀ m.:
V. templàs.