Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  terrós
veure  terròs
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

TERRÓS, -OSA adj.
|| 1. Que conté terra o sembla de terra; cast. terroso. Deuen comprar bona farina e bella, e no juylosa ne terrosa ne cruxent, Cost. Tort. IX, xiv, 1. De verge lim, | terrós tarquim | féu l'hom, Spill 10926. Es seu gust és terrós damunt sa llengo, Ignor. 4. En sa mortalla abrigat, | ja consumida y terrosa, Collell Flor. 55.
|| 2. m. Ocell petit com un gafarró, amb les plomes de color com les del pardal (Castellbò, ap. BDC, x, 94).
|| 2. De boca terrosa: boca per avall, d'abocons; cast. de bruces. Me posaré de boca terrosa fent lo mort, Bosch Rec. 288. Ajaçat boca terrosa sobre les posts del carro, Víct. Cat., Ombr. 54.
Terrós (Tarrós): a) topon. Poblet agregat al municipi de Tornabous (Baix Urgell).—b) Llin. existent a Badalona, Balaguer, Arbeca, etc.
    Fon.:
tərós (or., bal.); terós, tarós (occ., val.).
    Etim.:
del llatí terrōsu, mat. sign.

TERRÒS m.
|| 1. Massa compacta de terra adherida formant un sol cos, però que es disgrega fàcilment en donar-li cops; cast. terrón. Major és vostre poder en crear un terròs de terra o en fer una flor, que no és tot lo poder que los hòmens han en fer peccat, Llull Cont. 322, 27. Respòs que ere ver que aprés près un taroç [sic] hi donà-li en les costelles, hi que lo taroç s'esgranà, doc. a. 1405 (Catalana, vi, 463). Loch arenós ho moll ho entre terroços, Dieç Menesc. ii, 7. Són ells que s'acosten rebentant camells y esmicolant terrossos, Vilanova Obres, xi, 232.
|| 2. Massa compacta de partícules adherides d'altres matèries, com sucre, sal, calç, etc.; cast. terrón. «Posaré dos terrossos de sucre dins el cafè». Sucre de terròs: el sucre reunit en peces prismàtiques. Se ficava a la butxaca tot lo sucre que dexaven los companys, terroç a terroç, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 418).
|| 3. fig. Terra de conreu; cast. terrón. «Tinc uns quants terrossos a Girona». Esser fill del terròs: esser pagès.
|| 4. fig. Persona rústica, mancada d'instrucció i d'educació; cast. palurdo.
|| 5. fig. Persona vella i decrèpita (val.). Dient-li que sos pares eren uns tarrosos..., que mirara pel profit dels pobres vells, Rond. de R. Val. 53.
    Loc.
—a) Més sord que un terròs: es diu d'una persona molt sorda.—b) Blanc com un terròs de neu: es diu d'una persona o cosa molt blanca (mall.).—c) Trobar terrossos o Haver-hi terrossos: trobar o haver-hi moltes dificultats (mall.). «Si em voleu, vos vui a vós | i no vui més festejar. | Saps quins terrossos hi ha | com me'n vaig a confessar | amb los pares confessors!» (cançó pop. Mall.).—d) Haver-hi cosa davall es terròs: haver-hi cosa oculta, misteri, intriga (bal.). Y un ja ve a mompendre lo que hi pot haver devall es terròs, Ignor. 5. «Qualque cosa hi ha davall es terròs»: alguna causa oculta deu haver-hi.
    Fon.:
tərɔ́s (or.); tarɔ́s (occ., val.); tərɔ̞́s (mall.); torɔ́s (Bonansa); turɔ̞́s (men.).
    Intens.:
—a) Augm.: terrossàs: terrossarro.—b) Dim.: terrosset, terrossetxo, terrossel lo, terrosseu, terrosí, terrossiu, terrossinetxo, terrossineu, terrossoi, terrossinoi.—c) Pejor.: terrossot.
    Etim.:
derivat de terra amb el sufix -òs, que sembla venir d'un sufix llatí vg. *-ocĕum format a imitació dels clàssics -acĕum, -icĕum i -ucĕum.