Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  terra
veure  terrà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

TERRA f.: cast. tierra.
|| 1. El planeta on vivim. Pregava a Déu del cel e de la terra, Llull Blanq. 1. En nom de Déu, qui de no res fabricà y féu los cels y terra, Viudes Donz. 864. ¿Veus eixa mar que abraça de pol a pol la terra?, Atlàntida i. De misteris i encant se vest la terra, Costa Poes. 3. a) El món on vivim (en contraposició a l'altre món, a la vida sobrenatural de després de la mort corporal). Hages pietat de cells qui són en terra, e haurà-la Déus de tu, qui està al cel, Jahuda Dits, c. 1. Seguint en la terra camí tan estret, Passi cobles 4. Representant de Jesucrist en la terra, Verdaguer Exc. 6. Axò és un càstich de Déu que em fa purgar en la Terra la meua grossa avarícia, Penya Mos. iii, 15.
|| 2. Part sòlida de la superfície del nostre planeta (en contraposició a l'aire i a l'aigua, i sobretot a l'aigua marina). Agafar terra: apropar-se a la costa un vaixell o altra embarcació després d'haver-se'n fet enfora. Prendre terra: arribar la nau en terra. Feren vela, e anaren tant que prengueren terra entre el cap de Lobregat e el castell de Fels, Desclot Cròn., c. 29. Rascar la terra: passar un vaixell frec a frec de la costa. Anar terra terra: navegar costejant i molt prop de la vorera. Havia de comensar l'encesa per seguir-la terra terra fins an es Portitxol, Roq. 31. Esser molt en terra: estar una nau molt prop de la costa. Quedar en terra: romandre sense embarcar, un passatger o una mercaderia, quan el vaixell ja parteix. Saltar en terra: passar de dins una nau o de l'aigua a la vorera. Terra endins: allunyant-se de la mar. Terra ferma: porció gran de terra, que no és illa, que se té amb un continent. Lo rey féu armar un bergantí per passar en la terra ferma, Tirant. General de mar i terra: el qui mana l'exèrcit i la marina de guerra. Per mar o per terra: navegant o caminant. Li hauien promès que... la tornassen a son pare, per mar o per terra, Jaume I, Cròn. 2. Seguint guerres axí en mar com en terra, Tirant, c. 2. Discorre les terres y la mar, Metge Somni i. a) Entre els antics, un dels quatre elements (contraposat a laire, l'aigua i el foc). Per les branques entenem los quatre elements simples, ço és a saber, lo foc l'àer l'aygua e la terra, Llull Arbre Sc. i, 9. Lo del quart element qui és la terra, és immediatament aprés l'aygua, Egidi Romà, introd.
|| 3. Part sòlida de la superfície del nostre planeta, considerada com a suport (sobre el qual estem, caminem, etc.); per ext., paviment sobre què estan les persones o coses. Com hom s'ajonolla e besa la terra, Llull Cont. 315, 6. Perdre terra: alçar-se sobre el paviment per efecte d'una força elevadora. a) Generalment, en aquest significat la paraula terra s'usa precedit de preposició. A terra o En terra, indicant situació o moviment fins al contacte amb el paviment. Per terra: indicant el mateix que a terra, però de manera més indeterminada. Per figures que hom fa en terra ab pedretes, Llull Cont. 330, 6. Per terra'l lançaren ligant-li les mans, Passi cobles 14. En terra plana: a lloc pla, sense pujar ni baixar; a nivell del paviment. Davall terra o Sota terra: més avall de la superfície de la terra, i cobert per ella. Jo voldria ser cent canes sota terra, Lacavalleria Gazoph. Tirar a terra o en terra (i ant. Metre en terra): llançar algú o quelcom de manera que no s'alci de terra. Que en terra'l mès ell e la senyera, Muntaner Cròn., c. 192. Caure a terra o en terra, o Anar-se'n a terra: caure, deixar de sostenir-se dempeus o a nivell més alt que el sòl. Molts ne anaren a terra, Paris e Viana 5. Besar en terra: fig., caure en terra. Prendre terra: posar-se damunt la terra algú o alguna cosa que ve volant (un ocell, una aeronau, etc.). Terra terra o a ras de terra: sense alçar-se gens sobre la terra, sense perdre el contacte amb ella. Terra a terra, sens elevar-se de terra, Lacavalleria Gazoph. Casa demolida a ras de terra, ibid. Posar els peus en terra o peu a terra. baixar d'una cavalcadura o vehicle i sostenir-se sobre la terra. Besant les mans al dit senyor sens dar peu a terra, ans a cavall, Ardits, iii, 14). Al posar los peus en terra, Verdaguer Idilis. Deixar eu terra: fig., deixar anar una cosa, prescindir-ne, privar-se'n. Bruts sentiments, | folls apetits | e vils delits | lexant en terra, Spill 10259. Anar a terra: fig., perdre's, deixar d'existir, de tenir realització. Donchs tot anirà a terra.—Sí senyor, no hi haurà ball, Vilanova Obres, xi, 32.—b) Sense preposició, el mot terra en aquest significat sol usar-se com a masculí en el català de Barcelona. Els vidres de les finestres eren una mica borrosos, i el terra, de fusta, passablement gras, Pla Rus. 106.
|| 4. Porció de la superfície de la Terra considerada en ella mateixa o com a pertanyent a un individu, a una col·lectivitat, a un poble. Especialment: a) Porció de la dita superfície en quant pertany a algú i serveix per al conreu o per a algun altre aprofitament. Tenir molta terra o moltes terres: posseir una gran extensió o grans extensions de terreny. Jura que fa de cens un parel de pols e que dóna quart d'alcunes terres, doc. a. 1283 (RLR, iv, 59). No volen lexar lurs riquees ne lurs béns ne lurs terres, Llull Gentil 303. Per bestiar major et menor et per caffissades de terra, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 151). Un troç de terra qui és a Lobeta, doc. a. 1410 (Alós Inv. 10). Les gastava ab un tros de terra, Penya Mos. iii, 12.—b) Porció de la dita superfície com a pertanyent a una col·lectivitat civil, política; país, regió. Quod nos adjuvetis ipsa terra a poblar, doc. a. 1075 (Rev. Biblgr. Cat. iv, 9). En la terra de flum Jordà, Hom. Org. 6. No faççen mal a uós ni a uostra terra ni a uostres homes, Capit. Llorens 1211. Déus no és creegut en aquelles terres, Llull Blanq. 43. En languiment estaua un hom en estranya terra, Llull Felix, pt. i, c. 1. Tota la fort terra de Catalunya, Desclot Cròn., c. 1. Féu de grans justícies per tota la terra, Pere IV, Cròn. 30. En les terres e senyoria del senyor rey, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 268). Ajudaren a conquistar moltes terres, Tirant, c. 319. Axí com cell qui's parteix de sa terra, Ausiàs March cxi. Direm de la terra del soldà de Babilònia, Conex. spic. 52. En terres de Castella, Penya Poes. 22. Posar terra per enmig: fugir, anar-se'n procurant anar molt lluny. El soci... abusà dels seus poders, hi posà terra entremig i no va deixar dit on se n'anava, Lleonart Cov. 22. De la terra: del país mateix on una cosa es troba; no foraster o estranger. Bala de V o VI draps de la terra, Leuda Coll. 1249. Disputar... si lo li de Alexandria és pus prim que aquell de la terra, Corbatxo 51. Terra Santa (i ant. la Santa Terra d'Ultramar): el país de Palestina, on visqué i morí Jesucrist. Los sarraïns tenen la Sancta Terra d'oltra mar, Llull Blanq. 77. Tornà aprés en la Terra Santa, Paris e Viana 25. Terra de promissió: la terra que Déu prometé al poble israelita; fig., país fèrtil i ple d'abundància de béns.
|| 5. El material més bla dels que formen la crosta terrestre (per oposició a la roca viva, metalls, etc.); la pols en què es resol el dit material. Terra arenisca, argilenca, etc. Major és vostre poder en fer un terròs de terra o en fer una flor, Llull Cont. 322, 27. Argila e cimonea terres són fredes, Cauliach Coll., vii, 1a, 8. Un sedaç de terres, doc. a. 1410 (Alós Inv. 15). La cendra y la terra y'l carbó menjar, Proc. Olives 139. L'arena, la terra y l'argila vénen de l'espoltriment de les roques, Penya Mos. iii, 60.
|| 6. Sòl vegetal, el material de la crosta terrestre destinat a esser aprofitat per a l'agricultura. Sement qui cadeg en la bona tera [sic], Hom. Org. 3. Vos dich que la terra aquella sta viua | la qual lo pagès may dexa folgar, Proc. Olives 1163. Terra agleverada: la que està vestida d'herbei espès (Penedès). Terra agra: la que és mala de treballar i fa mal sembrat. Terra alberenca: la que és lleugera, arenosa. Terra alta: la que té l'aigua subterrània relativament endins. Terra allegumada: la que ha produït massa llegums. Terra amorosa: la que es deixa treballar fàcilment i dóna bons esplets. Terra assaonada: la que està a punt per a esser treballada fàcilment, sobretot després d'una gran pluja o regada. Terra baixa: la que té aigües subterrànies a poca profunditat. Terra cagaferrada: la que és dura i compacta, mala de treballar (Cast.). Terra calivosa: la terra de secà on de bon principi el sembrat es fa molt bo, però quan ha de granar no arriba a bon terme (Mall.). Terra campa: aquella on no hi ha cap arbre, sinó que es destina tota a la producció de cereals (or., occ., val.). Dos fanecades de terra campa ab algunes moreres, Inv. Bertran. Terra cansada: la que ha perdut la substància per haver produït massa. Terra conradissa: la que és apta per a esser sembrada i produir esplet. Terra cremada: formiguers (mall.). Terra crua: la terra fonda, situada sota la laborable (Xàtiva); la part exterior d'un formiguer, que no es crema (Ll.). Terra cuitora: terra fèrtil, rica d'humus, que necessita poc adob (mall.). Terra de conreu: terra conradissa. Terra de regadiu o de reguiu: la que es rega per sèquies o regueros. Terra de secà: la que no rep altra regor que la de la pluja. Terra de sembradura: terra campa. Terra d'arbre: la que conté gran proporció de despulles caigudes dels arbres. Terra de bledes: la que, per la gran quantitat d'argila i sal que conté, cria bledes espontàniament. Terra de cadell: la que està molt barrejada amb pedruscall menut (Empordà). Terra de canyar: en els arrossars, la terra establida de fa poc (val.). Terra de castanyer: la que conté moltes despulles caigudes dels castanyers, i és molt bona per a sembrar-hi plantes de jardí. Terra de graveta: la que conté molt de pedrolí i poca llecor (Mall.). Terra de mata: la que conté gran quantitat de residus de mata, i sol esser molt llecorosa. Terra de pa: terra campa, destinada a la producció de cereals (Empordà). Terra de papoles: terreny molt mollericós (Sineu). Terra de saba: la que té molta llecor i fa bon sembrat (Sineu). Terra d'olivardes: la que és argilosa, closa i poc productiva (Sineu). Terra de trepons: terra molt bona, gruixada (Sineu). Terra de cop: en l'arrossar, la que està situada al mig del curs de l'aigua (val.). Terra de sot: terra de conreu situada prop de l'aigua (Balaguer). Terra de moro: la que conté molts d'ossos i trossos de terrissa, residus d'habitatges prehistòrics, i sol esser cuitora (Sineu). Terra de noietes: la que no és gens salobre. Terra de terroles o de sebel·lins: terra prima, rocosa, de poca saba (Mall.). Terra dolça: la que és esponjosa, fluixa, bona de treballar (Ribera d'Ebre, Cast.). Terra eixamorada: la que ja es va assecant, i és més dura que tendra (Cast.). Terra enganxosa: la que conté roques on la rella s'enganxa en llaurar (Mall.). Terra ensorrada: la que ha estat millorada amb molta quantitat de sorra. Terra erma: la terra inculta, no productiva. Han los ciutadans... franquea que les terres hermes poden cultiuar e laurar sens embarch, Cost. Tort. I, i, 6. Terra falaguera: la que amb poc adob dóna bones collites (Mall.). Terra falladora: la que dóna producció escassa (val.). Terra fondal: la que no té roca (Berguedà). Terra fresca: la que té aiguamolls en el subsòl. Terra granada: la grassa i molt productiva (Mall.). Terra granadora: terra on el sembrat grana bé (val., mall.). Terra grassa: la que té molta gruixa sense roques. Terra gravosa: la que conté molts de macolins i no fa terrossos. Terra fina: la soldonenca, deixada a l'horta per les riuades; les plantes s'hi fan més de pressa, però s'acaben o passen més prompte (Tortosa). Terra grossa: la terra d'horta que prové del llac de les riuades i no de corrent de riu com la terra fina (Tortosa); la que té molta gruixa i és molt productiva (Mall.). Terra llépola: la que menja molt però produeix poc (Mall.). Terra magra o prima: la que té poc gruix, que té roca molt prop de la superfície. Terra margosa: terra blanquinosa, blanquer (Xàtiva). Terra molsosa: la que procedeix del sediment d'avingudes de riu (Cast.). Terra molla: la que té molta humitat. Terra morta: la que no es conrea (Llucena). Terra mullida: la que té un goret fi (Olot). Terra negadívola: la que és impermeable. Terra negra: la de color molt fosc i de bona qualitat per al conreu. Terra nova: la que se sembra per primera vegada. Terra sàbola: la que té llecor (Pollença). Terra sapenca: la terra estèril, només bona per a sapos (Llucena). Terra soleia: la que està molt exposada al sol (Berguedà). Terra solta: la que és poc compacta i fàcíl de treballar (Cast.). Terra sorrenca o sorrencosa: la que té barrejada molta sorra. Terra trida: la que no fa terrossos, sinó que és tota pulverulenta. Terra vegetal: la que està impregnada d'elements orgànics que la fan apta per al conreu. Terra vermella: terra argilosa o gredosa, de color roig. Terra per a assoleiar palmes: terra molt estèril (Sineu). Terra bassiva: la terra que descansa, l'any que no es conrea (Vall d'Àneu). Terra verge: la que no ha estat conreada mai, o la que no ha estat mai trepitjada. Terra vella: goret, un dels tres sementers (Men.).
|| 6. Nom de diverses matèries pulverulentes, i sobretot de certs òxids metàl·lics difícilment reductibles. Verds foscos, terres i marrons, Oller Hist. 135. Terra amarga: carbonat de magnèsia. Terra d'escudelles: la que serveix per a netejar coses greixoses, sobretot atuells de cuina i vaixella. Terra de rajoler o de gerrer: argila plàstica. Terra crua: l'argila abans de coure's, o sia, en el seu estat natural. Terra cuita: la que, barrejada i pastada amb aigua, ha estat cuita en forns especials i forma la matèria de multitud d'objectes de cuina, recipients per a menjar i beure, per a tenir flors, etc. Obra de terra: coses fetes de terra cuita. Vaxella de terra: Vasa fictilia vel figulina, Pou Thes. Puer. 128. Una gerra o cetre de terra o de vidre, Eximplis, i, 21. Un bugader de terra encordat, doc. a. 1410 (Alós Inv. 11).Terra de paraire: marga fina, blanquinosa, que serveix per a treure taques. Terra de mola: la formada per partícules despreses d'una mola en tornejar-la i que serveix per a esmerilar vàlvules. Terra fullada: acetat. Terra fullada vegetal: acetat de potassa. Terra fullada mercurial: acetat de mercuri. Terra d'ossos o Terra animal: fosfat de calç. Terra galba: terra magnesiada. Terra segellada: bol armeni. Altre marçepà ab terra sagellada, doc. a. 1409 (Arx. Patriarca de Val.). Terra de Siena: ocre de color terrós que torna ataronjat per calcinació. Terra d'Itàlia: argila ferrosa de color ocre. Terra d'ombra: varietat d'ocre fosc. Terra de Cassel: terra de color fosc preparada amb una varietat de lignit. Terra negra: substància terrosa negra que s'usa per a pintar.
Terra Alta: topon., la comarca que té per capital Gandesa i que a més comprèn els municipis d'Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera, La Fatarella, El Pinell de Brai, la Pobla de Massaluca, Prat de Comte i Vilalba dels Arcs.
    Loc.
—a) Tenir a terra una cosa: tenir-la llesta, acabada, treta del mig.—b) En terra caiga i mal no faça: fórmula conjuratòria que es diu per persones rústiques i supersticioses tot seguit que han anomenat el càncer, perquè hi ha la creença vulgar que el fet d'anomenar aquesta malaltia fa que la contreguin si no es conjura amb aquella frase.—c) Besar la terra que algú trepitja: manifestar extremada reverència a aquella persona.—d) Dau-li terra, an aquest cep!: es diu excitant a contestar a una cosa difícil, o bé expressant que quant més algú xerra, menys crèdit se li dóna (mall.).—d) Tirar terra a una cosa o per damunt una cosa: no parlar-ne més i procurar que sia oblidada. Posaren draps calents y es tirà terra per damunt, Rond. de R. Val. 84.—e) Tirar-se terra damunt o Tirar-se terra als ulls: perjudicar-se a si mateix fent coses il·lícites o inconvenients.—f) Menjar terra o Podrir terra: esser mort. «Els teus oncles ja mengen terra».—g) La terra el crida: es diu d'una persona que està molt malament de salut o molt decrèpita.—h) No alçar una palla d'en terra: no fer gens de feina.—i) Tenir molta terra a l'Havana: bravejar de ric, pretendre d'ostentar riquesa.—j) Fer ets ous en terra: fracassar (mall.).—l) Posar terra a s'escudella a algú: crear-li dificultats, fer-li difícil d'obtenir allò que voldria (mall.).—m) No tocar de peus a terra: estar molt distret, no veure la realitat tal com és.—n) No deixar tocar de peus a terra: tractar molt bé algú, no deixar-li arribar cap molèstia i procurar-li tots els gusts.—o) Saber què hi ha davall terra: esser molt deixondit, saber moltes coses.—p) No ser bo per mar ni per terra: esser molt dolent (mall.).—q) No estar en mar ni en terra: estar indecís o inactiu, sense fer una cosa ni l'altra (mall.).—r) No hi ha un pam de terra ferma: vol dir que no hi ha honradesa, que no es poden fiar de ningú (Urgell, Segarra).—s) Anar-ne cega la terra, d'una cosa: haver-n'hi molta abundància (Empordà). «D'homes eixelebrats, la terra en va cega».—t) No haver-hi terra per En Jordi: no haver-hi res a fer amb una persona, perquè segueix el seu gust o el seu capritx sense escoltar raons (men.).—u) No tenir més que els set pams (o els nou pams) de terra en el fossar: no tenir cap riquesa ni propietat; esser molt pobre.
    Refr.
—a) «Som de terra, i terrejam»: vol dir que tots els homes són errables i tenen defectes (bal.).—b) «De terra no passarem»: significa que en totes les desgràcies o dificultats hi ha un límit (val.).—c) «Terra, ni poca ni massa» (val.); «Terra per conrar, i casa per estar» (mall.); «Casa per ton jeure, vinya per ton beure, i terra tota la que tu puguis veure» (or., occ.): significa que no convé posseir més terra que la que un mateix pot conrar.—d) «Qui té terra i no la veu, es fa pobre i no s'ho creu»: indica que el propietari ha de vigilar les seves terres perquè aquestes li donin el rendiment que pertoca (or., occ., val.).—e) «Poca terra val diners»: es diu quan amb un poc de despesa s'obté un resultat equivalent a una despesa major.—f) «Qui té terra, té guerra»; «Qui té la terra, té la guerra»; «Qui mena la terra, paga la guerra»; «La terra, al menestral li és guerra»: significa que la propietat rústica sempre porta maldecaps al propietari, sobretot si aquest viu a la vila.—g) «La terra lluny de casa, no és gran vasa»: expressa la conveniència de viure el propietari en la mateixa terra que posseeix (Urgell, Sagarra).—h) «Qui en terra d'altri sembra, la llavor perd».—i) «Terra de calcides, no la dons a tes filles»: significa que la terra on creixen plantes espinoses no s'ha de donar a netejar a persones que no siguin ben experimentades.—j) «Terra de gaons, no en venguis ni en dons» (Tarr.); «Terra d'ugons (o «de trepons»), no en venguis ni en dons» (Mall.): es diu perquè aquestes terres solen esser molt grasses i bones, puix que aquelles plantes enfondeixen molt amb les arrels.—l) «Terra negra fa bon blat; terra blanca el fa escaimat» (o «el fa migrat»): es diu sobretot referint-se a persones morenes o a coses de color molt fosc.—m) «Terra roja, quan te farà goig, ven-la»: significa que la terra roja no sol esser bona per a l'agricultura (val.).—n) «Cada terra fa sa guerra»; «A terra que vas, usança que trobes»: vol dir que cada país té els seus costums diferents dels d'altres països.—o) «A terra on vas, faràs el que veuràs»: indica la conveniència d'adaptar-se als usos i costums del país on un s'estableix.—p) «A terres estranyes, les vaques coten els bous» (o «les vaques cornegen els bous»): significa que a països estranys es veuen com a normals moltes coses que en el nostre són completament anòmales.—q) «La meva terra és la que em dóna pa»: expressa que l'home es troba bé allà on es guanya bé la vida.—r) «A la terra dels cecs, el tort és rei»: significa que un home de poc enteniment pot esser un personatge important si viu entre homes més curts que ell.
    Fon.:
tέrə (pir-or., or.); tέra (Andorra, Esterri, Pont de S., Senterada, Pobla de S., Benavarre, Tamarit de la L., Calasseit, Tortosa, Alg.); tέrɛ (Sort, Tremp, Urgell, Fraga, Ll., Gandesa); tέ̞ra (Cast., Val.); tέ̞rɛ̞ (Al., Maó); tέ̞rə (Mall., Ciutadella, Eiv.).
    Intens.:
terreta, terrona, terroia, terrota.
    Var. ort.
ant.: tera (Ausiàs March lxxxviii); tere (doc. a. 1242, ap. Pujol Docs. 15).
    Etim.:
del llatí tĕrra, mat. sign.

TERRÀ topon.
Puig Terrà: nom d'un puig situat prop de Manresa (Aguiló Dicc.).