Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tinter
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

TINTER m.
|| 1. Vas on es posa la tinta per a sucar-hi la ploma en haver d'escriure; cast. tintero. Un tinter d'argent que féu a ops del senyor inffant, doc. a. 1331 (Est. Univ. xix, 151). Ploma y tinter | ella tenia, Spill 2590. Un tinter de fust, Item hun altre tinter de paper engrutat, Item hun tinter de stany, doc. a. 1495 (BSAL, vii, 448-449). Demanà tinter i ploma a un dels mossos, Pons Com an. 30.
|| 2. Peça de fusta rectangular, de 10 cm. d'alçada i de gruix per 30 cm. de llargària, que té a la cara superior dos clotets, un amb aigua i l'altre amb almangra i una espongeta, i serveix per a fer i tenir la tinta amb què s'unta la nyinyola d'assenyalar, entre fusters i mestres d'aixa; cast. tintero.
|| 3. Dipòsit d'una màquina d'imprimir o d'una premsa de treure proves tipogràfiques, en el qual es posa la tinta que els rodets han de prendre per a imprimir o per a treure les proves; cast. tintero.
|| 4. Roldor (St. Miquel d'Eivissa). Oh la murtra aromàtica | i el tinter i vidiella!, Villangómez Dies 104.
    Loc.

Deixar quelcom dins el tinter: deixar d'escriure-ho o de dir-ho; fer-ne cas omís. Ges per aiçò no vull jaquir | en lo tinter ço que ausirets, Metge Fort. 57. Si yo pogués lexar en lo tinter aquest acte, certes no sulcaria lo paper ne'l tenyiria ab aquesta tinta, Curial, iii, 29. Hey ha tant que advertir, que dexarem gran part dins es tinter, Roq. 44.
    Fon.:
tinté (pir-or., or., occ., bal.); tintéɾ (val.).
    Intens.:
—a) Augm.: tinteràs, tinterarro.—b) Dim.: tinteret, tinteretxo, tinterel·lo, tintereu, tinteriu, tinteró, tinteroi.—c) Pejor.: tinterot.
    Etim.:
derivat de tinta.