Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tip
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

TIP
|| 1. m. Fart, art. 1 (en els dos significats). Aqueix tip me quitarà dos vols de faixa, Vilanova Obres, iv, 167. Fer un tip de llop, o un tip i mig, o un tip de la bala: fer-se un gran tip, omplir-se amb gran excés. Fer-se un tip de quelcom: fer quelcom fins a assaciar-se'n o cansar-se'n. «M'he fet un tip d'esperar-te». Li ha costat un tip de plorar, Vilanova Obres, iv, 15. Si em casés amb tu m'hauria de fer un tip de treballar a la vellesa, Vict. Cat., Mare Bal. 115. Al tip: tot ple, a caramull, estibat (mall.). Es tramvies que anaven al tip, Ignor. 69.
|| 2. adj. (f. TIPA) Fart, art. 2 (en les accepcions || || 1 i 2). Menjeu y calleu!—reprengué la Tecla, que ja ni podia respirar de tipa, Pons Auca 146. A mida que es trobaven tips, es tornaven més comunicatius, Massó Croq. 180. No treballo, avuy! Ja n'estich tip, Pons Auca 104.
    Refr.
—a) «Tip jo, tip tothom»: es diu per censurar els egoistes.—b) «Un cop tips, Déu ens do son»: significa que després de menjar bé, convé fer una bona dormida.—c) «Qui no posa el ventre a prova, no mor mai tip»: ho diuen els fartons per recomanar que es mengi molt (Pineda).
    Etim.:
derivat postverbal de tibar.