Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  toldre
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

TOLDRE o TOLRE v. tr.
Llevar (en tots els significats de l'apartat II de l'article llevar); cast. quitar. El verb toldre és arcaic, actualment a penes conservat a Andorra i a la part septentrional del Pallars, segons les nostres notícies. En el català medieval està documentadíssim; en donarem només una selecció de textos entre els molts que tenim recollits. No la tolré ne no le'n tolré, doc. a. 1010 (BABL, vi, 381). No te'n tolrei ne'ls te tolrei, doc. a. 1088 (RLR, iii, 282). Són los diables qui tolen la paraula de Déu de coratge d'om, Hom. Org. 3. Solament a les postats és donat... a les fembres tolre lo nas e'l pot e les oreyes e les mameles, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 297). Lo qual juheu aucieren per ço que li tolguessen los diners que aportaua, Llull Felix, pt. viii, c. 21. La malautia eltereja hom e toll a hom forsa e bellea, Llull Cont. 140. Consciència remort a hom de les coses que hom ha toltes o robades o emblades, Llull Cont. 211. Vinagre ab molta aygua per ço que'ls tolgués la set, Ordin. Palat. 55. Benifet no pot durar si és negat, e no's toyll si és loat, Jahuda Dits, c. 39. Ne lunyea de terra ne de tems no tollen ne embarguen a nós d'aquestes coses, doc. a. 1322 (Capmany Mem. iv, 74). Se tem... que a la fi no li tolguen la senyoria, Eximenis II Reg., c. 13. Fo-li dada sentència de perdra e esser-li tolt e levat lo cap de les espatles, doc. a. 1391 (Ardits, i, 12). Volem que no tolgats les banyes als cervos, doc. a. 1392 (Est. Univ. xiv, 168). Riqueses, dignitats e semblants coses dóne fortuna, e tol-les com li plau, Metge Somni iv. De plenitut de nostre real poder... tollem tot vici qui en les coses desús dites poguessen esser, doc. a. 1401 (Capmany Mem. iv, 204). Si donchs me voleu per tolre'm la vida, Passi cobles 12. E lo dormir la congoxa no'm tol, Ausiàs March xxxvii. No'm comporten algú la vida toldre, Corella Obres 258. Com més de veure'l la oportunitat li era tolta, tant més en la sua amor s'encenia, Curial, i, 12.
    Fon.:
tɔ́ɫre (occ.).
    Conjug.:
segons el model moldre, però afegint-hi formes amb doble ll quan la l del radical és final o intervocàlica: així, en el present d'indicatiu, a més de les formes tolc tols tol tolem toleu tolen, s'usaven toll tolls toll tollem tolteu tollen. També existien formes que presentaven el canvi de o en u, degut a la influència d'una palatal, com tuyll (< tŏllit) que apareix en Masdovelles 27.
    Etim.:
del llatí tŏllĕre, mat. sign.