Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tomb
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

TOMB (més dialectal tom). m.
|| 1. Volta que dóna un cos que cau (val.); cast. tumbo, voltereta. Manà que li demanassen quant havia del cel a la terra; e respòs lo romeu:—Digats... que ell ho sap millor que jo, car ell ho medí a toms quan lo gitaren per mal cap del cel, Eximplis, i, 65.
|| 2. Volta o mitja volta donada a alguna cosa o per alguna cosa, moviment pel qual una cosa es posa en sentit contrari a així com estava abans, o en el mateix sentit després de donar una volta; cast. vuelta. Feien més anades i vingudes a l'escapoló de parc... que tombs a la gàbia un esquirol, Pons Com an. 113. Especialment: a) Revolt o girada d'un camí (or.).—b) Cada porció de cinta, fil, tela o altra cosa doblegada sobre si mateixa. Darrera de la seva cortina de nou tombs, Carner Lluna 122. Per aquest tomb de corda que desfaig, Carner Cofat 119.
|| 3. Canvi o camí evolutiu que pren un negoci, assumpte, esdeveniment, etc.; cast. giro. «El temps ha donat un tomb»: el temps ha iniciat un canvi. «Hem de veure quin tomb pren la malaltia». «Sembla que el malalt ha donat un tomb per bé». Digats: què us par dels mogobells? | Han pres a vostre jui bell tom?, Metge Fort. 77. Les dones... si hom les vehia aytals com ixen del lit, no serien presades un ciuró, e per ventura la humana generació pendria gran tom, Metge Somni iii. «La discussió ha pres un mal tomb».
|| 4. Faccions, conjunt de línies de la cara; cast. encaje, rasgos. Sobre els genolls del teu marit, que espia | en el tomb de ta cara esbarrellada | la inquietud de l'infant que s'anuncia, Maragall Obres, i, 43.
|| 5. Passejada curta i que acaba en el mateix lloc on ha estat començada; cast. vuelta. Una vegada casats vindran a pendre una caxalada; després a donar un tom, Vilanova Obres, xi, 73. En els meus tombs pel Passeig de Gràcia, Carner Bonh. 41. Els tres tombs: cavalcada que fan els cotxers el dia de Sant Antoni, amb els cavalls enflocats, i la part principal de la qual consistia en tres giravolts que feia el capdavanter cavalcant un cavall empinat davant la capella del dit sant, prop de la Porta de Sant Antoni (Barc.).
    Loc.
—a) Venir a tomb: venir a propòsit, esser oportú; cast. venir a cuento. Encara que aquí no ve gaire a tom dir-ho, aqueix és l'indret de Catalunya en què he vist gent de més llarga vida, Verdaguer Exc. 51. La conversa vingué a tomb per parlar de la meva vida, Santamaria Narr. 15.—b) No donar tomb: anar molt a poc a poc (Santanyí). «Se'n venia que no donava tomb».—c) Fer un tomb el cor: fer un batec o moviment de sobressalt.
    Fon.:
tóm (or.); tómp (val., bal.).
    Etim.:
derivat postverbal de tombar.