Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  topo
veure  topo-
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

TOPO m. (vulgarisme)
|| 1. Cop, topada; cast. topetazo. Donant algunes sotragades dintre de la tartana amb topo de tant en tant a les espatlles, Maldà Col·legi 165.
|| 2. Soquet, peça petita de fusta que es fica a la paret per clavar-hi fortament un clau (Empordà, Gir.).
|| 3. Cadascuna de les peces de fusta o de ferro que van col·locades entre l'escalada i el fusell del carro (or., occ.); cast. zoquete.
|| 4. Massa de fang preparada per a començar un treball d'escultura.
|| 5. Postís de lona farcit de llana o de borra, que es posa darrera el cos del colleró per a més comoditat de la bístia (Cast.).
|| 6. Cadascun dels manolls d'estopa que es treuen del rastell (Gandesa).
|| 7. Gargot o taca de tinta (or.); cast. borrón.
|| 8. Pic o taca de color damunt una tela que té el fons d'un altre color. Al reparar sa bata... negre son fons ab topos blanchs, Pons Auca 279.
|| 9. Aplicació ornamental de cuiro a la vela d'un carro o tartana (St. Quintí de Mediona, ap. BDC, xxii, 215).
|| 10. Serrell de cabells damunt el front (val., eiv.); cast. flequillo, tupé.
|| 11. Castanya o aplec rodonenc de cabells damunt el cap d'una dona (val.); cast. moño. Vol dur ben alt el topo, com una senyoreta, Llorente Versos 77.
|| 12. Senyal que queda al cap del tap fet a màquina (Empordà).
|| 13. Peça que subjecta el carrac per a poder fer el tap (Empordà, Gir.).
|| 14. Anar pel topo: anar a robar pisos (en l'argot dels malfactors). Aquests no serveixen pel topu, Vallmitjana, La Xava 109 (BDC, vii, 63).
    Etim.:
derivat postverbal de topar.

TOPO-
forma prefixada del mot grec τóπος ‘lloc’, que entra en la formació de neologismes com toponímia, etc.