Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. tord
veure  2. tord
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. TORD (ant. escrit també tort). m.
|| 1. Ocell de la família dels túrdids, de diverses espècies del gènere Turdus. a) Ocell de l'espècie Turdus philomelus, de color bru grisenc per damunt i blanc vermellós amb taques brunes cuneiformes en el pit i a l'abdomen, gargamella i ventre blancs; s'alimenta d'olivó, olives, llentrisca, insectes i fruita; cast. tordo, zorzal, malvís. A Mallorca i Menorca en diuen tord blanc o simplement tord. En l'autupne, torts grassos, todons, fotges, Eximenis Terç (ap. Roca Medic. 143). Perdius, faysans, torts grossos, tortres..., és llur vianda comuna, Metge Somni iii. El tord ja se n'és anat | i l'oronella és tornada, Colom Juven. 33.—b) imatge  Tord ala-roig (or.) o Tord gabatx (or.) o Tord cerdà (or.) o Tord ceiard (mall.) o Tord sardo (men.) o Tord calandrol (men.) o simplement Tord (val.): l'espècie Turdus iliacus, caracteritzada per tenir l'esquena bruna-olivàcia, la part inferior blanquinosa amb taques longitudinals fosques, els costats vermells i el ventre blanc, una ratlla blanca i una de negra damunt cada ull, el bec negrós i les cames grises vermelloses; cast. charla, zorzal, malvís.c) Tord reial (mall.) o Tord burell (men.): ocell de l'espècie Turdus pilaris, més gros que el tord ordinari, amb colors predominantment gris cendrós i bru castany, ventre blanc amb taques lanceolades brunes pels costats, i bec groc i negre; cast. tordo zorzal.d) imatge  Tord flassader (mall.) o Tord de collaret (men.): ocell de l'espècie Turdus torquatus, més gros que el tord reial, de color negre brut amb una taca blanca o vermellosa en forma de mig collar damunt el pit; cast. chirlo, capiblanco.e) Tord pàssera (mall.) o Tord grívia (eiv.): l'espècie Turdus viscivorus, més coneguda emb el nom de griva, molt més grossa que qualsevol altra espècie d'aquest gènere; cast. charla, tordo real.f) Tord negre (men.): l'espècie Turdus merula, més coneguda amb el nom de merla; cast. mirlo.
|| 2. Tord reguer: ocell túrdid de l'espècie Monticola saxatilis (men.); cast. mirlo de roca. A Catalunya en diuen merla roquera.
|| 3. Tord marí: ocell de la família dels túrdids, espècie Cinclus aquatícus; cast. mirlo de agua. També se'n diu bernat pescaire.
|| 4. Peix de moltes espècies dels gèneres Labrus i Crenilabrus. Se ven la I. carnissera dels sparrayons, doncelles y torts, un sou, doc. a. 1365 (BSAL, vii, 120). ¿Ne voleu, de jodrioles virolades, de serrans..., de tords, de vaques serranes?, Ruyra Pinya, i, 26. Entre les denominacions especials d'aquests peixos hi ha el tord blanc (Labrus quadrimaculatus), el tord flassader (Crenilabrus pavo), el tord massot (men.) o tord negre (Barc., Tarr.) que és el Labrus merula, el tord massotell que és un poc més gros que el tord ordinari però no tant com el tord massot (mall.), el tord roquer (Labrus saxorum i Crenilabrus mediterraneus), el tord verd (Labrus turdus) i el tord lloro (mall.) que és de color fosc pigardós i considerablement gros.
|| 5. fig. Belitre, murri (or., bal.); cast. pillastre. «Quin tord n'hi ha, amb aquest!»
    Loc.
—a) Si és tord, si és mèl·lera: expressa discussió insistent sobre detalls que no arriben a resoldre's (mall.). No'm vengueu després ab xinetes si és tord, si és mètlera, Penya Mos. iii, 111.—b) Els tords volen baixos: significa que hi ha escassesa de mitjans econòmics (mall.).
    Refr.
—a) «Per Sant Macià, l'oreneta ve i el tord se'n va».—b) «Per Sant Francesc, agafa els tords amb vesc».—c) «Hora baixa cauen els tords»: significa que cal esperar el moment oportú perquè s'esdevinguin les coses així com pertoca.—d) «Més val un tord en sa mà, que mil i cinc-cents que volen»: vol dir que és millor tenir una cosa segura que moltes de possibles (mall.).
    Fon.:
tóɾt (or., occ., val., bal.).
    Var. form.:
tórdol ([tóldul] Alguer).
    Intens.:
la pronúncia sorda de la -d de tord ha fet que molts derivats es formassin amb t:—a) Augm.: tortàs, tortarro.—b) Dim.: tortet, torteu, tortei, tortetxo, tortel·lo, tortengo, tortingo, tortiu, tortoi.—c) Pejor.: tortot.
    Etim.:
del llatí tŭrdu, mat. sign. ||1.

2. TORD, TORDA m. i f. i adj.
(Cavall o egua) que té el pèl mesclat de blanc i negre; cast. tordo, tordillo. Del pèl que es diu ruçio, pezenyo ho de color de tort... és anomenada axí perquè la major part del pèl és negre e lo restant és blanch, Dieç Menesc. i, 5 vo. Vegé venir... una eugassada... que atiava a crits, des de darrera, una mossota ayrosament axarrancada com un home dalt de la torda més gran, Oller Pil. Pr. 173.
    Etim.:
pres del cast. tordo, mat. sign.