Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. tort
veure  2. tort
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. TORT adj. (f. torta) i subst. m.
I. adj.
|| 1. Torçut; deformat per la tendència a fer girar un dels seus extrems al voltant del seu eix longitudinal (V. tòrcer || 1); cast. torcido. Que les mitges flassades hajen e deguen haver quaranta vies... de XII fils de stam tort, doc. a. 1391 (Hist. Sóller, i, 817). Per rahó e preu de dues liures de seda torta, doc. a. 1420 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 2. No dret; desviat de la forma normal; que fa curvatura o angle; cast. torcido. Quax tot hom... sos peus fa anar per carreres tortes, Llull Cont. 48, 14. Lo mirall és tort e de mala disposició, Llull Cont. 169, 2. Qui pensa adressar ombra de cosa torta, abans, que adrès lo fust de què és la ombra, Jahuda Dits, c. 2. Guarda no sien les vies tortes anant a la taverna, Sermons SVF, i, 117. Los ulls torts e regirats, Oliver Exc. 25. Ses cames les tenia tortes de naxement, Ignor. 51. Del coll tort: hipòcrita, que fingeix devoció. Haguí creença | tot son comport | fos del coll tort, Spill 4120. Hypòcrites del coll tort... guardau no us entren en l'hort, Cons. casat 171. a) Que té el cos corbat o deformat. Aquells hòmens qui són contrets o jeperuts o torts o desfets d'alcun membre, Llull Cont. 108, 19. Malalta romàs e torta, Spill 5889.
|| 3. Borni, mancat d'un ull (val., bal.); cast. tuerto. «Jo tenc una tia torta | i un conco que no hi veu; | quan sa tia serà morta, | es conco me farà hereu» (cançó pop. Mall.). Si és coix, tort o alesiat, Tirant, c. 86. L'home tort rey entre'ls cechs, Spill 15320. Es drets individuals no deuen haver de servir per fer torts o cegos an ets altres, Roq. 2.
|| 4. fig. Desviat del camí recte o bo, sia en l'aspecte mental, sia en el moral; cast. torcido. S'usa sovint adverbialment. Molt cavalcau | tort en la sella, Spill 2745. Anar tort: anar equivocat o esgarriat moralment. Sortir tort una cosa: sortir malament, resultar desencertada. Caure tort a algú, una cosa: caure-li malament, disgustar-lo.
II. m. Cosa malfeta, injusta, no conforme a la veritat o a la bondat; dany causat indegudament; cast. entuerto, injuria. Que donen... D morabetinis per pacar los meus deutes et drezar los meus torts, doc. a. 1237 (Rev. Biblgr. Cat. iv). Sos peccats e sos torts e ses culpes pot hom, Sènyer, aleujar e delir en est món, Llull Cont. 159. Hauran feytes injúries e torts als hòmens pobres, Llull Gentil 270. Lexaua mil marchs entre deutes e torts, Jaume I, Cròn. 473. Morrem sens tort e sens colpa, doc. a. 1308 (Miret Templers 372). Feya tants de greuges e torts que tots sos sotsmeses desijaven la sua mort, Eximplis, ii, 180. Com no volem fer cap tort a la veritat, Genís Julita 81. Perdona el tort, i accepta la benedicció, Alcover Poem. Bíbl. 57. Mereixeu la riquesa, i qui atempti contra la vostra cometria tort, Espriu Lab. 82. Tenir tort (per oposició a tenir dret): no tenir raó. Que nós tenim dret e els tort, Jaume I, Cròn. 146. Tant prest condamnen lo qui té dret com lo qui té tort, doc. a. 1585 (Col. Bof. viii, 490).Tenir tort a algú: tenir-lo ofès, haver-lo injuriat. Que'ns perdonàs lo tort que li teníem, Jaume I, Cròn. 1. Satisfer o restituir un tort: desfer una cosa malfeta, esmenar una injúria, una ofensa, un dany injust. Volets que si tort tenim que'l satisfassam, Llull Cont. 25, 14. A coneguda d'aquels tots sos torts fossen restituyts, Muntaner Cròn., c. 145. Prens ferm propòsit de humiliar-te e de restituir los torts, Sermons SVF, i, 142. Dir tort: dir cosa falsa o injuriosa. Don Pero Ahones, gran tort nos deyts, Jaume I, Cròn. 24. A tort: injustament. Vós sots refugi a tots aquells qui per lurs enemics a tort són malmenats, Llull Cont. 85, 1. Féu auciure molta gent a tort, Serra Gèn. 127. A gran tort: molt injustament. Los hòmens dien gran mal de mi a gran tort, Eximplis, ii, 111. Yo vull per batalla deliurar aquesta senyora, car a gran tort és incriminada, Tirant, c. 38. A tort i a dret (o a tort o a dret): amb raó o sense, sense reparar en mitjans. Ayda a ton germà a tort e a dret, Jahuda Dits, c. 27. Desijauen que a tort o dret fósseu extirpats de la faç de la terra, Metge Somni ii. Trapassejava a tort y a dret pera suplantar-la, Pons Auca 84.
    Loc.
—a) Més tort que un cep, o Més tort que la justícia: es diu d'una cosa molt torta.—b) Dur el viatge tort: anar malament, servar mala conducta.
    Refr.
—a) «A la llenya torta, busca-li la volta»: significa que per a tractar amb gent de mal geni cal cercar-li el punt flac i aprofitar-se de les seves debilitats.—b) «No em fotràs, tort, que t'hi veus»: es diu per indicar que s'ha descobert la ficció o allò que un altre procurava dissimular (val.).—c) «Més val tort, que cec»: es diu per excusar algú dels defectes que li atribueixen, considerant que en podria tenir de més grossos.—d) «A terra de cecs, el tort és rei»: significa que entre gent molt deficient, el qui té menys defectes obté tots els avantatges.—e) «Home tort i gos pelut, primer mort que conegut»: vol suposar que els homes bornis són indesitjables o perillosos.—f) «Qui sembla als seus, no fa tort a ningú» (mall.); «No fa tort qui als seus sembla» (men.): es diu per justificar els defectes hereditaris que algú pugui tenir.
Tort: llin. existent a Calonge, Barc., Badalona, Igualada, Rubí, Arfa, Alcoi, etc.
    Fon.:
tɔ́ɾt (or., occ.); tɔ̞́ɾt (val., bal.); tɔ́lt (alg.).
    Intens.:
tortàs, -assa; tortet, -eta; tortot, -ota; tortíssim, -íssima.
    Etim.:
del llatí tŏrtum, mat. sign. (part. pass. de tŏrquēre, ‘tòrcer’).

2. TORT m.:
V. tord.