Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tot
veure  tòt
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

TOT, TOTA adj., pron. i subst.: cast. todo.
I. adj. Sencer. a) Seguit d'article. An B. prior e a tot lo capítol, doc. a. 1244 (Pujol Docs. 16). Hac conquesta tota la fort terra de Catalunya, Desclot Cròn., c. 1. Fan sola una oració tota la nit, Canigó ix. Tot lo dia d'en ple en ple, Penya Poes. 8. El vent se desferma i tot el mar canta, Maragall Enllà 8.—b) Seguit de demostratiu. Lex a la casa de Gualter tota aquela demanda, doc. a. 1237 (Rev. Biblgr. Cat. iv, 7). Tot aquell dia fonc d'oració, Llull Blanq. 1.—c) Seguit de possessiu. Tota uostra pensa, Hom. Org. 4 vo.—d) Seguit de pronom personal. Tot jo vaig sentir-me amarat d'una freda suor, Ruyra Parada 21.—e) Tot lo món: tothom, i antigament també significava una multitud de qualsevol cosa. Item tot lo món de ferramentes que pesaren XX lliures, doc. a. 1411 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).—f) Seguit d'un nom propi de ciutat o de país. Los christians de tota Itàlia, Genebreda Cons. 9. El tota Gerosòlima ab ell, Evang. Palau. Destrohí molts pobles en tota Spanya, Boades Feyts 9. Quan tota Mallorca en bull, Penya Poes. 144. (En aquest cas pot usar-se com a invariable en forma masculina: «Ha corregut tot Barcelona»; «Tot Girona ho sap»; «Coneix tot Catalunya» (Fabra Dicc. Gen.).—g) Usat com a final de frase. No esser-hi tot: no tenir el seny complert. Ens farà pensar que no hi és tot, i perdoni, Oller Reny. 17.—h) Seguit de nom sense cap determinatiu, s'usa en locucions modals, indicant un grau molt elevat o intens, com A tota vela, A tota marxa, A tota brida, Amb tota puntualitat, A tot córrer, etc. A llur fossa deixant-los volar a tota brida, Atlàntida vi. L'Ajuntament pagava als mestres amb tota puntualitat, Martínez Folkl. i, 82.—i) Seguit d'un adjectiu, indica un alt grau de la qualitat expressada per aquest, i te un valor adverbial de ‘completament’. Vos atrobaran per justícia tot cruel, menys de pietat e de misericòrdia, Llull Cont. 113, 29. Los cauallers han anar tots armats del cap tro sus als peus, Flos medic. 14. Mudà's lo seu cors en granot tot clapat, Alegre Transf. 46. Lo vas està tot ple, Lacavalleria Gazoph. Lo veia com muntanya tot coronat d'estels, Atlàntida i. Ets homos anam tots nuus, Roq. 5. La primera barca | que sortirà del mar tota olorosa, Maragall Enllà 9. Per al Ros la història feia tota una altra tonada, Víct. Cat., Ombr. 51. També s'usa davant una locució adjectival, amb el mateix valor de ‘completament’. Es un homo tot de Déu, Penya Poes. 144.—j) Seguit d'un nom que porta l'article indefinit, indica la perfecció de l'essència expressada pel substantiu. «El director és tot un home»: és un home perfecte. «La teva filla ha demostrat esser tota una dona»: ha demostrat tenir totes les virtuts que ha de tenir una dona.—l) Seguit d'un nom sense determinatiu i formant amb ell l'atribut d'un verb copulatiu o anàleg d'aquest, indica que el subjecte posseeix en el grau màxim aquell objecte o qualitat que el substantiu expressa. Això que en vosaltres era tot generositat i noblesa, Ruyra Parada 3. Alça per sobre l'embós la seva cara llarga, tota ulleres i nas, Ruyra Parada 35.
II. usat adverbialment (encara que conservant sovint les terminacions de gènere i nombre: tots, tota, totes) Completament. Lo piadós e clement Senyor... girà's tot a la sancta àuia sua, Villena Vita Chr., c. 81. Aquell delitós prat que tot de flors se cobria, Turmeda Diuis. 3. Ay! tot baix digué la jove, Costa Trad. 21. Tot entorn de l'entrada..., una renglera de dones immòbils, Víct. Cat., Ombr. 9. a) Anteposat a un gerundi, té valor intensiu que reforça la idea de simultaneïtat o la d'oposició. Lo marit qui tornaua tot tremolant ab gran febre, Eximplis, i, 32. Encara el Teide gita bocins de sa desferra | tot braolant com monstre, Atlàntida i. Tot tirant plans, vigilava sense esser vist, Oller Esc. pobr. 8. Atapeïts de fulla que tot tremolant transparenta la blavor del cel, Massó Croq. 8.—b) Tot dret: en línia recta, sense desviar-se gens. Tot dret se n'hi van, Penya Poes. 232.—c) Tot sol, forma intensiva de sol. (És l'única que s'usa a Mallorca i Menorca, on no es diu mai estic sol, camina sola, sinó estic tot sol, camina tota sola). Molt me marauell de vós con tota sola estats en aquest boscatge, Llull Felix, pt. i, c. 1. Evitar de dir... va tot sol, per va sol, Pau Regles 301. Que se les hegui tot sol, Vilanova Obres, xi, 19. Quan un s'hi troba tot sol, a la muntanya, Massó Croq. 7. Semblaven esfereïts | de sentir-se tan florits | tots sols entre les boirines, Maragall Enllà 5.—d) Tot seguit: immediatament després; cast. enseguida. (V. seguit).—e) Tot sovint: amb gran freqüència. Tenir tot sovint certes qüestions, Vilanova Obres, iv, 7.—f) Tot just: a penes; ara mateix, fa un moment (Gir., Empordà). Ab veu força distinta de tot just, Víct. Cat., Cayres 226. Jo tenia els ulls entrenyinats per haver saltat tot just del llit, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 214). Fa tot just quatre mesos que ha arribat, Massó Croq. 9.—g) Tot ple: molt (Blanes). «Hem agafat tot ple de peixos». «Estarem tot ple bé».—h) Si tot: (ant.) encara que; cast. si bien. Bé sabem nós que Déus no hauia forma d'hom, si tot los juheus ne los paguans no volen açò creure, Serra Gèn. 5.
III. m.
|| 1. La cosa sencera, la reunió entera de parts. Amor és un que per los hulls s'enllaça, | mas, si se streny, la part y'l tot manaça, Scachs d'amor. La justícia, la qual puix en lo tot y en cada part habita, Moral Cons. 17. Una lley natural... integra un tot harmònic, Galmés Flor 34. Esser el tot: esser allò que constitueix l'essència d'una cosa, allò de què no es pot prescindir. La resta, taules, taulells i parroquians, és completament secundari; el tot són les dues columnes, Rusiñol Illa 17. L'heretatge ancestral que posseïa era el seu tot, Salvà Ret. 18. En un tot: completament, sense minva ni excepció. Cumplir en un tot la voluntat de Déu, Penya Mos. iii, 92. Del tot o De tot: enterament. Si aquella roba se perdrà del tot, Consolat, c. 89. Alscunes vegades removents de tot o mudant, Ordin. Palat. 9. Net e sens colpa est de tot, Metge Somni ii. Està del tot renovat, Penya Poes. 139. A l'hora baxa de tot, Penya Mos. iii, 22. De tot en tot: de totes maneres, absolutament. Que jo reeba amor vostra per tal que de tot en tot sia obedient als vostres manaments, Llull Cont. 31, 6. Pus a él plach, bé deu plaure a nós e a mi de tot en tot pel parentesch que he ab uós, Jaume I, Cròn. 51. No vas ajudar al teu singular amich... que de tot en tot los moros li volien tolre la vida, Tirant, c. 334. Jugar el tot pel tot: esforçar-se fins a l'extrem per aconseguir una cosa, per vèncer les dificultats, etc.
|| 2. a) Una de les cares de la marraquinca (Men.).—b) La marraquinca mateixa (Valls); cast. taba.
IV. adj.
|| 1. Els uns i els altres sense excepció. a) Precedint immediatament al nom en singular. A Déu se coué tota nobilitat, Llull Gentil 65. Que tot confrare don mealla, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 66). Es principi primer de tota creatura, Pere IV, Cròn. 18. Les tenebres infernals a les quals necessàriament tota cosa mortal ha devallar, Metge Somni iii. No menys que los jóuens en tota part caben, Proc. Olives 1080. Tota vegada: sempre. Molts mestres e grans doctors | ha en mi tota vegada, Turmeda Diuis. 41. Sens tot: (ant.) sense ningun, sense gens. Senes tota triga, doc. any 1270 (Capmany Mem. ii, 36). Perdrà lo puny dret sens tota mercè, doc. a. 1375 (arx. mun. de Barc.). Tota mena (o tota classe, o tota casta): totes les espècies. Tants de reclams de tota mena, Ruyra Parada 13. Desnua de tota casta de pretensions, Aguiló Poes. i.b) Precedint immediatament al nom en plural. Totes vegades que hom tem son senyor, l'onra hom, Llull Cont. 224, 16. Termena ella e comprèn totes dintre si matexa. Llull Gentil 65. Traheu-lo [el cavall] tots matins a la aygua, Flos medic. 24 vo.—c) Seguit del nom amb l'article definit com a nexe. Totes les coses del segle són uanitats, Hom. Org. 1 vo. Que totes les coses animades veig morir en una manera, Metge Somni i. Preserua y delliura de tots los perills, Passi cobles 4. Ploren de fil a fil totes les roques, Canigó ix. Totes les veus de la terra | se riuen del comte Arnau, Maragall Enllà 33.—d) Precedit del nom. Les condicions totes que Evast desijava en sa muller, Llull Blanq. 1, 4. Per alegrar les dones totes, Carbonell Dança.—e) Seguit del nom amb un demostratiu o possessiu com a nexe. A totz uostres omes, doc. a. 1244 (Pujol Docs. 16). Me vuyl esforçar ab tots mos poders, Llull Gentil 4. En totes aquelles coses qui s'esguarden en lurs officis, Ordin. Palat. 12. Féu donació a la comtessa... a totes ses voluntats, Tirant, c. 2. No en feia cas de totes aqueixes persones, Ruyra Parada 12.—f) Seguit d'un pronom personal. Era el jou d'or que unia les terres ponentines, | i, cor de totes elles..., los dava clares aigües, Atlàntida i.g) Tot quant: tot el que. Entren totes quantes obres fan los hòmens justs, Llull Cont. 315, 11. No'ls basta sol un, mas tots quants ne troben s'enderroquen, Flos medic. 128.—h) Tots i sengles o tots i cada un: tots en conjunt i per separat, sense excepció. Als honrats tots e sengles Bailes, doc. a. 1321 (Priv. Vilafr. 12). Dintre totes i cada una de les coses, Ruyra Parada 5.—i) Seguit d'un numeral cardinal, amb valor intensiu, reforçant la idea de la totalitat de coses que el dit numeral indica. Cahent tots dos escala avall, Rúbr. Bruniquer, v, 7. Totes dues eren a là finestra, Vilanova Obres, xi, 14. Tots tres eren malvades persones, Genebreda Cons. 38. Los elements tots quatre dansant sobre mos pits, Atlàntida i. Doscents arquers m'esperen... | Tots doscents me diran traidor a la pàtria, Canigó ii.j) Seguit del determinatiu altre. Són a profit de ciutadans e de totes altres gents, Cost. Tort. I, i, 2. Posposat tot altre pensament, Metge Somni iii. Vós me responeu tota altra cosa del que jo demano, Lacavalleria Gazoph.—l) Tot Déu: tothom (en llenguatge vulgar o familiar). Mai he pogut sofrir que algú em manara; | fer la llei a tot déu era el meu goig, Maragall Obres, i, 135.
|| 2. pl., usat com a pronom, indica les persones de què es tracta, sense excepció. Uençrem-los totz, doc. a. 1251 (Pujol Docs. 26). Ell ajuda a tots aquells qui a Ell se confien, Llull Felix, pt. i, c. 1. Que'ns seguissen tots al port de la Palomera, Jaume I, Cròn. 58. Quant és sobre totes més digna y més alta, Passi cobles 27. Parlant lo rey David por tots com a principal e major, Villena Vita Chr., c. 195. Totes, totes eren més sortoses que ella, Pons Auca 8. Per tots, com la llum del dia, | eren els fruits de les branques, Alcover Poem. Bíbl. 13.
V. pron. neutre que indica una i altra cosa sense excepció; generalment equival a ‘totes les coses’ de les quals es tracta. Conuenio tibi ched o faca et t'o atena tot sine tuo engan, doc. a. 1088 (RLR, iii, 282). No sabem res de res, y per axò volem parlar de tot, Ignor. 1. Les ones callen; reposa tot, Costa Trad. 25. Es com un calaxet de betes y fils, tot són departaments, Vilanova Obres, xi, 114. Per corre a la batalla, tot és u, llança o rastell, Picó Engl. 22. Entre tot: en conjunt, comptades totes les coses. Ne pujaren... entre tot II quorteres, doc. a. 1410 (Alós Inv. 29).a) S'usa sovint seguit d'un demostratiu neutre (això, allò). Que nos s'enclamerie tot azò li fet aquel om, doc. segle XII (Pujol Docs. 14). Tot so que Déus fa, és bo, Jahuda Dits, c. 1. L'hèroe esblaimat sospita que és tot allò un desvari, Atlàntida iv.b) Tot quant: tot allò que; totes les coses que. Sapiatz que fui robat e perdí tot quant portaua, doc. segle XIII (Pujol Docs. 27). Sènyer Déu, qui sots pare e senyor e creador de tot quant és, Llull Cont. 315, 4.—c) Fer a tot: en alguns jocs de cartes, arriscar tota la partida; fig., aprofitar tot allò que es presenta i contentar-se amb qualsevol cosa, encara que no sigui allò que un voldria: cast. hacer a pluma y a pelo.d) En tot i per tot: absolutament, sense exceptuar res. En son procés més diffusament està continuat, al qual en tot e per tot nos referim, doc. a. 1505 (Col. Bof. xxviii, 211).«Pots comptar amb mi en tot i per tot».—e) Tot amb u: de sobte, de cop (Mall., Eiv.); cast. de pronto.f) Amb tot, o Tot amb tot: malgrat; cast. con todo. Y ab tot que per jove no's deja entendre, Proc. Olives 353. Zacaries... ab tot que fos mut, mostraua la consolació que tenia, Villena Vita Chr., c. 61. La meva obra, la qual, amb tot i les disbauxes de llenguatge..., s'afermava a l'embat destructor del temps, Ruyra Parada 5. Amb tot i això: malgrat això. Però amb tot y amb axò, és vera y ben revera, Roq. 12. Amb el mateix valor s'usa la forma reduïda tot i: «Tot i que no estiguis malalt, t'has de cuidar».—g) Per tot (escrit normalment pertot): a tots els llocs; cast. por todas partes. Amichs, germans: la Pàtria llemosina renaix per tot, Llorente Versos 104. Hi ha la forma intensiva per tot arreu (pertot arreu): Que estengui la venturosa nova per tot arreu, Vilanova Obres, xi, 265.—h) Sobre tot: principalment. (V. sobretot).—i) I tot: loc. adv. que indica una cosa extremada, considerada com un excés, inclosa en una enumeració en la qual normalment podria o deuria no figurar; equival a ‘fins’, inclús'; cast. y todo, hasta. «Han vingut a veure'm els canonges, i el bisbe i tot». «Vaig estar molt malalt; em varen extremunciar i tot». Arribaren a empenyar el vicari y tot per fer fer boca an en Jordi, Penya Mos. iii, 25. Ses murades de Ciutat amb tapareres y tot, Roq. 5. Li vaig posar pla, que de cantó y tot se li veyen les dues bandes de galtes, Vilanova Obres, xi, 97. L'amo vol venre la brava i tot, Massó Croq. 31. Juràrem i tot que seríem exactes com un rellotge, Ruyra Parada 15. Hi ha la variant intensiva fins i tot.j) Tot de: gran quantitat de. Té carrerets de joguina amb tot de botiguetes, Carner Bonh. 29. A les glorietes hi ha tot de dones que renten, Esclasans Urània 63. A les golfes n'hi tenim dues més, amb tot d'altres baluernes, Llor Laura 23. El colom es passejava... Inflant la papada i fent tot de reverències a En Perot, Riba Perot 47.
    Loc.
—a) A les totes: en grau molt alt, amb gran intensitat o en gran quantitat. «Ja hi ha figues a les totes». Quant farà calor a les totes, Penya Poes. 52. Sa mare plorava a les totes, Alcover Rond. ii, 274.—b) Estar o Fer-se a tot i a totes: estar decidit a una cosa difícil o perillosa (val.).—c) No tenir-les totes: no estar segur, no tenir tranquilitat sobre una cosa a venir. Aquells pastors, que no les tenen totes, | per distreure's comencen a fer foc, Sagarra Comte 213.
    Fon.:
tót (or., occ., val., bal., alg.); tút (pir-or.).
    Etim.:
del llatí vg. tottu, forma intensiva de tōtum, ‘sencer’.

TÒT m.
Broc gros del càntir (Cerdanya, Ripollès, Garrotxa, Alt Empordà). A Molló es diu tòt qualsevol dels dos brocs del cantir.
    Fon.:
tɔ́t (or.).
    Etim.:
probablement onomatopeia del so de trompeta, per la semblança del broc de càntir amb un instrument de buf.