Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. trau
veure  2. trau
veure  3. trau
veure  4. trau
veure  5. trau
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TRAU m.
|| 1. Forat, buit practicat profundament en un cos; cast. agujero. En amples traus al veure-les obrir, Atlàntida viii. Pel trau de l'escala s'enfilava suaument el murmuri, Víct. Cat., Ombr. 14. Per un trau que se desclou | guayta la llum de defora, Riber Sol ixent 72. Amb les campanes immòbils en els traus dels foscos finestrals, Santamaria Narr. 14.
|| 2. Forat llarguer practicat a una tela, cuiro, etc., per a fer-hi passar el botó; cast. ojal. Traus: Ocellus, Pou Thes. Puer. 198. Per seda, botons y traus, doc. a. 1562 (Segura HSC 197). Guardapits a lloure d'un sens fi de traus, Ignor. 41. Punt de trau: manera de cosir especial per a fer les vores dels traus botoners.
|| 3. Senyal d'orella del bestiar de llana, consistent en un forat quadrat o triangular (Mall.).
|| 4. Forat quadrangular que es fa a una peça de fusta per fer li passar la metxa d'una barra travessera; cast. caja.
|| 5. Incisió profunda feta al cos d'una persona o animal per ferida d'instrument agut, per cop violent, etc.; cast. agujero. Un trau profund a la cama dreta, Espriu Lab. 89. La malaltia... deixà damunt el front de Pau un trau fondo, ample, entre les dues celles, Vidal Mem. 122.
    Loc.

Esser trau i botó: esser molt amics, estar molt units.
    Fon.:
tɾáw (or., occ., val., bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: trauàs, trauarro.—b) Dim.: trauet, trauetxo, trauel·lo, traueu, trauí.—c) Pejor.: trauot.
    Etim.:
V. trauc.

2. TRAU m.
Cambra situada a planta baixa, enrajolada, fresca i poc airejada, on els tapers posen els carracs per a remullar-los abans de fer ne els taps (Gir., Empordà).

3. TRAU m.
Vela major i més grossa del llagut, que es para en la part més baixa de l'arbre (Mora d'Ebre, ap. BDC, xxii, 218).
    Etim.:
V. treu.

4. TRAU m. ant.
Biga, barra de palanca. Que ell sia sufficient a notxer que sàpia compassar e tallar veles e stibar a trau e donar lats, Consolat, c. 62. E si com neu per los vius traus se té, Febrer Purg. xxx, 85. De dins aya fusts a manera de traus sobre si ordonats, Flos medic. 133 vo.
    Etim.:
del llatí trabe, mat. sign.

5. TRAU m.
Toro (Alg.).
    Etim.:
sembla produït per un creuament de brau i de toro.