Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tresor
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

TRESOR (i ant. tesor). m.: cast. tesoro.
|| 1. Conjunt de diners o d'objectes preciosos. Dix a l'apostoli que ajustàs tresor dels béns de Santa Esgleya, Llull Banq. 95. Valria més a vegades un hom nuu e cruu que altre qui hagués lo tresor del soldà, Metge Somni iii. Remeté'ls tot lo tresor per lo qual aquella volien rescatar, Scachs 17. E si quant mor | del seu tesor | quecom ne sobra, Spill 1212. La gent del país creu que hi ha enterrades grans galeries i sobretot grans tresors, Verdaguer Exc. 40. Tresor públic (i simplement el Tresor): l'erari, els cabals de què disposa l'Estat. Que guardassen les cases del Rey e'l tresor, Jaume I, Cròn. 87. Los II escriuans del masestre e II escriuans del Tresor e notari poblic, doc. a. 1268 (Miret Templers 549).
|| 2. fig. Cosa o persona considerada com a molt preciosa i digna d'esser conservada. Temprança és thesor de vida, Llull Mil Prov. 415. La sanch és tresor de la vida, Cauliach Coll., iii, 1a, 3. Del tresor infinit de la vostra misericòrdia, Villena Vita Chr., c. 8. Té de colors un tresor, Aguiló Poes. 113. Tench un tresor: una jove de Pollensa, Roq. 23. Tenen eyma per estimar aquests tresors de s'art més noble, Ignor. 32. a) Recull molt gran de notícies o de fruits d'erudició. Tresor de pobres: nom d'un receptari de medicina compilat per Pere Hispà (papa Joan XXI) per a ús dels estudiants pobres.
    Fon.:
tɾəzɔ́ɾ (or.); tɾezɔ́ɾ (occ.); tɾəzɔ̞́ (bal.); tɾazɔ́ɾ (alg.).
    Var. form.
ant.: tesaur (Los hòmens qui estogen lurs thesaurs e lurs relíquies en lurs caxes, Llull Cont. 150, 30); tresaur (No és null tresaur per noble que sia que fassa a ell a comparar, Llull Cont. 162; Me despuylen de tot mon tresaur, Hist. Troy. 295).
    Etim.:
del llatí thesauru, mat. sign.