Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tribu
veure  tribú
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

TRIBU f.: cast. tribu.
|| 1. Cadascuna de les agrupacions fundades en famílies, en què alguns pobles antics estaven dividits i en què encara ara certs pobles primitius es divideixen. Los que són de la mateixa tribu, Lacavalleria Gazoph. Los joves de la tribu de Davit al temple porten sos bastons, Verdaguer Flors Mar. 83. Les tribus de l'Africa negregen, Canigó vii.
|| 2. Grup natural, especialment el que, en una classificació zoològica o mineralògica, està comprès entre la família i el gènere.
|| 3. Cadascuna de les banderes negres amb emblemes pintats de color, que assistien a les processons del Dijous i Divendres Sant, portades per homes encapullats i vestits d'hàbits talars, i que representaven les tribus d'Israel (Calasseit). En aquest sentit el mot tribu s'usava com a masculí.
    Var. form.
ant.: trib (trip).
    Etim.:
pres del llatí tribus, mat. sign. ||1.

TRIBÚ m.: cast. tribuno.
|| 1. Cap o representant d'una tribu, en l'antiguitat romana; després, oficial o magistrat caporal d'una classe social determinada. Als prínceps e als tribuns, Evang. Palau.
|| 2. Orador polític, especialment el que té prestigi i actuació populars. La revolució té els seus tribuns, Vidal Mem. 87.
    Etim.:
pres del llatí tribūnus, mat. sign.