Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. trona
veure  2. trona
veure  3. trona
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. TRONA f.
|| 1. ant. Tribuna. Sonaren los ministres e trompeters... qui stauen al cap de la sala en una trona allí feta fer, Ardits, ii, 387. Los ministres per trones que exien en la sala sonauen, Tirant, c. 448.
|| 2. Plataforma proveïda d'ampit, i sovint de tornaveu, col·locada a certa altura sobre el paviment, i que serveix per a predicar-hi, cantar-hi l'epístola, fer-hi un discurs, etc.; cast. púlpito. En la trona hon preycaven, Pere IV, Cròn. 219. Lo sermonador pujà en la trona e féu un solemne sermó, Tirant, c. 205. «Mos diuen damunt ses trones | que no podem murmurar; | ¿qui serà que aturarà | sa llengueta de ses dones?» (cançó pop. Mall.).
|| 3. Cor de l'església, lloc destinat a cantar-hi (Cardós). A Cardós, la trona de predicar es diu la predicadora.
|| 4. Cadira amb braços, més alta que les ordinàries, destinada a seure hi un infant petit de manera que pugui arribar bé al damunt de la taula; cast. sillón. Llavors que la posàvem a la trona | perquè arribés fins a la taula gran, Sagarra Caçador 138.
|| 5. Bastidor de fusta, a l'entrada d'algunes màquines de blanqueig i aprest, on es col·loca un noiet per guiar i desarrugar la roba.
|| 6. Campana de la xemeneia (Sta. Col. de Q.).
|| 7. Mena de columna megalítica que hi ha en alguns punts del centre de Menorca (Rev. Men. ix, 33-38).
|| 8. Armatost de fusta on hi ha la perola i el torn, en l'ofici de cerer (Tarr.).
|| 9. Pedrís circular que s'omple de terra al peu dels garrofers i altres arbres, per recalçar-los (Tarr.).
|| 10. Capell de copa alta (Mall.); cast. chistera. Duya aquest senyor trona lluenta, Oliver Obres, ii, 21.
|| 11. Trona del pes de la farina: recaptació del dret sobre el blat que entrava a Barcelona per via marítima (segles XIV i XV). Los consellers provehiren de l'offici de la trona de la casa del pes de la farina, Ardits, ii, 388.
    Loc.
—a) Tirar trona avall o cap avall de la trona: publicar des de la trona les amonestacions dels qui s'han de casar.—b) Escopir fora de sa trona: sortir de l'assumpte que es tractava o que cal tractar (Mall.).
    Fon.:
tɾɔ́nə (or.); tɾɔ́nɛ (Sort, Tremp, Urgell, Fraga, Ll., Gandesa); tɾɔ́na (Pobla de S., Calasseit, Tortosa); tɾɔ̞́na (Cast., Val.); tɾɔ̞́nɔ̞ (Al.); tɾɔ̞́nə (bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: tronassa, tronarra.—b) Dim.: troneta, tronetxa, troneua, troniua.—c) Pejor.: tronota.
    Var. form.
ant.: truna (Sus en la truna hon cantauen los clergues, Jaume I, Cròn. 22).
    Etim.:
d'un creuament del llatí tribūna amb el llatí thronus.

2. TRONA f., neol. miner.
Substància blanca o groguenca, de gust alcalí, combinació de carbonat i bicarbonat de sodi, que es troba formant dipòsits i incrustacions a les vores de certs rius, fonts, etc. (Fabra Dicc. Gen.); cast. trona.

3. TRONA f.
|| 1. Tronada (Eiv.).
|| 2. Pistola (en l'argot barceloní). Sempre va amb la trona i el xuri, J. Givanel (BDC, vii, 64).
    Etim.:
derivat postverbal de tronar, o feminització intensiva de tron (=tro).