Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. turc
veure  2. turc
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. TURC, TURCA m. i f. i adj.
|| 1. Nadiu o propi de Turquia; cast. turco. Los turcs no gosaren vedar als frares lur preycació, Llull Blanq. 88. En esta terra no ha turchs, Jaume I, Cròn. 199. El Gran Turc: nom que es donava al sobirà de l'imperi de Turquia.
|| 2. ant. Esquerp, aspre de tracte; cast. desabrido, rudo. Són persones de lur natura turchs e desagolats e tots salvatges e pagesívols en lus maneres, Eximenis Dones 98 (ap. Aguiló Dicc.). Quant lo vahé axí turc e mal agradós e desaborit a tots, ibid.
|| 3. Beneitot, curt d'enteniment (Empordà); cast. tonto.
Turch: llin. existent a Pinell, Gandesa, Cast., etc.
    Loc.

Cap de turc: persona o cosa contra la qual actua tothom. Ella era el cap de turc vers on es dirigien els dards, Pons Com an. 167.
    Fon.:
túɾk (pir-or., or., occ., val., bal.); túɾс (Palma, Manacor, Pollença); túlk (alg.).
    Etim.:
de l'àrab (< turc) turk, mat. sign. ||1.

2. TURC m.
Tur de la pipa (Mall.).
    Etim.:
de tur, amb la -c presa per analogia de turc art. 1. Ha contribuït a aquesta contaminació la relació que la gent ha establert entre la dolentia dels turcs i la del tur de la pipa, perquè diuen que aquest és molt metzinós, tant, que si en posen una mica dins la boca d'un dragó, aquest es mor en pocs moments.