Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  usar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

USAR v.
|| 1. Fer ús; fer servir una cosa, aplicar-la a obrar; cast. usar. a) intr. regint la preposició de. Los jutges deuen usar de egoltat, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 309). Natura li defaylia per veylesa a usar d'armes, Llull Cavall. 4 vo. Les bèsties ne les aus no usen de rahó ne de liure arbitre, Llull Gentil 26. Que de les rahons y demostracions usàssets primerament, Metge Somni i. Donant-lo a les persones que certament ne volen usar e n'usen, Genebreda Cons. 140.—b) tr. Ell husa la splanissada, Coll. Dames 170. Dexau-los usar tals mots y paraules, Brama llaur. 265.
|| 2. Practicar habitualment; acostumar de fer; cast. usar, practicar. a) intr. regint la preposició de. Que jo de feyt d'armes no use anch, Jaume I, Cròn. 52. Ells usen d'estes costumes, Cost. Tort., pròl. El oallar és saber, e són pochs cells qui n'usen, Jahuda Dits, c. 17. Usar de tal o tal ofici o professió: exercir tal ofici o professió. Ell volgué usar de mercaderia, Llull Blanq. 1. Aquells qui usen de dit offici, doc. a. 1418 (Col. Bof. xli).—b) tr. Tants mals com usen, Spill 669. Los eunuchs qui no usen lo coit reben lesió, Albert G., Ques. 40 vo. En aquells qui usen molt vetlar e qui dormen poch, Albert G., Ques. 100 vo.
|| 3. ant., intr. Obrar, tractar; tenir maneig, relació o comportament; cast. obrar, tractar. En guarda dels mercaders que en vostra terra usen, doc. a. 1315 (Capmany Mem. ii, 75). Era mercader que tostemps usava ab cavalls en Gascunya, Muntaner Cròn., c. 89. Per dret de primogenitura devia succehir en lo realme d'Aragó e usava com a primogènit e general procuradora per tots los regnes, Pere IV, Cròn. 58. Per semblant forma has tu usat, Metge Somni i. Usar no vulles ab traydor, Turmeda Amon. Plàcia a tu usar virtuosament, Tirant, c. 127. Especialment: a) Tenir relació sexual. Si has mal usat ab ta muller, Eximenis Conf. 24. Quan fo en la cambra, ell usà ab ella, e finalment ell la emprenyà, Sermons SVF, ii, 17. L'hom que no ha muller, e la dona que no ha marit, que són solts, e si usen abduys, quin pecat fan?, Sermons SVF, ii, 184. Consentia que la dona muller sua usàs carnalment ab en Guillem, doc. a. 1455 (BSAL, iv, 8). Que no pogués usar ab home per molts dies, Esteve Eleg. p. 8.
|| 4. refl. Acostumar se, esser usual; cast. acostumbrarse, llevarse. Encara no s'usava menjar cavaller algú ab Nós, Pere IV, Cròn. 102. No sou d'enguany, | ja no us usau, Spill 2739. Car bé conech yo que'ls vells que huy s'usen | y tenen bon cor, bravegen tostemps, Proc. Olives 357. ¿Y què dirien los morts | si veyen lo que ara s'usa?, Costa Trad. 74. Avuy s'usa una altra gent, Penya Poes. 103. «Això ja no s'usa»: això ja no s'acostuma, ja no es fa, ja no és de moda.
    Refr.
—a) «Lo que s'usa no s'excusa» (altres diuen «no té excusa»): significa que si seguim el costum general no ens poden blasmar.—b) «Mal usar no pot durar»: vol dir que fer males obres sol acabar malament i ben aviat.
    Fon.:
uzá (pir-or., or., occ., bal.); uzáɾ (Cast., Al.); usáɾ (Val.).
    Etim.:
d'un mot llatí vg. *usare, derivat de ūsum, supí del verb llatí clàssic ūtor, mat. sign.