Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  venda
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

VENDA f.
|| 1. Acció de vendre; cast. venta. Pot auer aquel alou o per donació ho per uenda, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 321). E'l mercader de qui és la se'n vol portar senes venda, so és que no la vuyla vendre aquí, Reua Perp. 1284, p. 375. No és negun hom que si ha necessitat de alcuna cosa temporal, e hom la li vol donar o prestar o vendre, que no la prenga volenters, o per do, o per préstech, o per venda, Llull Felix, pt. viii, c. 33. Coué que... facen diuerses comutacions e mercaderies e vendes e compres, Eximenis II Reg., c. 41. Comportà que Judes fes venda, Passi cobles 85. Som feta bona venda, tinc calque lluisa a la potxa, Massó Croq. 34.
|| 2. Tanda (|| 1), torn (Banyoles, St. Feliu de G., Torroella de M.); cast. turno. La gent dels altres carros que esperaven venda es feren ullet, Víct. Cat., Ombr. 72.
|| 3. Cadascuna de les partides en què es divideix el territori de cada parròquia rural de l'illa d'Eivissa. Les vendes de la parròquia de Sant Joan, per exemple, són: Ca's Ripolls, Es Murtar, Portinatx, Es Niu d'es Corb, Xarraca, Xarracó, Ca's Vidals, La Britja, Ca's Cavallers. Les de la parròquia de Sant Antoni o de Portmany són: Es Bernats, Es Macians, Es Bessons, Buscastell, Sa Vorera, Ca's Ramons, Des Pla, Forrada i Sa Raval.
    Refr.
—a) «Es preu fa la venda»: significa que l'elevació major o menor del preu determina la disminució o l'augment de compradors (Men.).—b) «Mort i venda, tot ho trenca»: vol dir que la mort d'una persona o la venda dels seus béns produeix grans alteracions (or., occ.).
    Fon.:
bέndə (or.); béndɛ, bénda (occ.); bénda (Val.); vénda (Cast., Al.); və́ndə (mall., Ciutadella); véndə (eiv.); vέ̞ndɛ̞ (Maó).
    Etim.:
del llatí vēndĭta, ‘venuda’. La curiosa accepció || 3, típica d'Eivissa, s'explica segurament pel fet d'esser originàriament cada venda o partida de terra una extensió de terreny que havia estat venuda en parcel·lar-se el territori de la parròquia o districte rural; cada venda deu representar, doncs, la terra atribuïda a un comprador en la primera parcel·lació de les propietats feudals de l'illa; cadascuna d'aquestes porcions anomenades vendes se subparcel·laren en temps moderns, i actualment cada una conté algunes o moltes porcions pertanyents a diversos propietaris. En l'organització feudal s'anomenava també venda (en el llatí medieval vendita, venditio, venda i venta) un tribut que el súbdit pagava al senyor feudal per tenir dret a vendre un predi o tros de terra, com es veu per molts de textos com aquests: «Quicunque autem infra praedictum alodum aliquid vendiderit..., vendas vel costumas persolvet secundum consuetudinem loci»; «Non debent habere seu recipere vendas pro laudimio venditionis»; «Que tot gentiu posca vendre et alienar de sos béns ou a lui plaira, sens pagar vendas ni acaptes ni nul altre degat» (documents del segle XIII citats amb altres per Du Cange Gloss. viii, 267). Que aquesta accepció del mot venda existia també a Eivissa, es veu per aquets text: «Censals e altres béns, drets, emoluments, obvencions, vendes, delmes e esdeveniments qualsevol», doc. a. 1434 (arx. de la Catedral d'Eivissa).