Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ves
veure  2. ves
veure  3. ves
veure  4. ves
veure  5. ves
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VES m.
|| 1. Cadascun dels trossos que, cosits l'un amb l'altre, formen una vela de barca o de vaixell (Vinaròs); cadascuna de les costures verticals que determinen la unió de les peces de tela que formen la vela (Mall.). Una vela de vuit vessos, de deu vessos, etc.: una vela que té vuit, deu, etc., trossos de lona o vuit o deu costures que els uneixen. Costors del art timó fornits de tayes et de veces [sic], doc. a. 1354 (Bofarull Mar. 77). Reebe les veles, ço és artimó qui a verses [sic] XL, doc. a. 1354 (ibid. 79). Per un treu nou de LXXX vessos e XXV ques e mija de cayguda, doc. a. 1449 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 2. ant. Cadascuna de les faixes o peces de color diferent que formen una bandera; cast. faja, franja. Per preu de dos banderes... en cascuna de les quals ha dihuit vesos, ço és, nou vesos grochs e nou vermells, doc. a. 1456 (Arx. Gral. R. Val.).
    Fon.:
vés (Vinaròs, Mall.).
    Etim.:
del llatí vĕrsus, ‘línia’, ‘sèrie’.

2. VES ant.
|| 1. m. Vers, versicle; cast. verso, versículo. Ans que'l ves de la benedicció començ, Ordin. Palat. De cobles tals ni may sabé fer sols un ves, Llaors St. Cristòfol 556. Lo sant cos pres | dient lo ves | com l'oferí, Spill 3288. Diguau-li lo ves seguent tres veguades, Flos medic. 55.
|| 2. m. Refrany, proverbi; cast. vieso. Aragonès | ne diu bon ves: | «Mostins e perros, | qui per los cerros | los lobos caçan, | lobos los matan | a la final», Spill 6573.
|| 3. adj. (f. VESSA). Proverbial, propi d'un refrany o sentència. Usar de una vessa paraula vulgar que diu: «Presta-me'n una e prestar-te-n'he altra», Eximenis Doctr. Compendiosa (ap. Misc. Fabra 172, on el mot vessa és interpretat erradament com a sinònim de ‘foll, insensat’ i com a procedent del llatí vesanus).
    Etim.:
del llatí vĕrsus, vĕrsa, ‘girat, girada’, ‘línia’.

3. VES prep.:
V. vers, art. 2.

4. VES
Forma de 2.a persona singular d'imperatiu del verb anar; cast. ve. Ves, crida'm lo Cabiscol, Coll. Dames 1070.

5. VES
Contracció de veies, imperatiu de veure, que s'usa com a exclamació d'estranyesa. Ves, no trobava el setrill, y el tenia als mateixos nassos!, Pons Auca 12.
    Fon.:
bέs (or.); və́s (mall., Ciutadella).