Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vespa
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

VESPA f.
|| 1. imatge  Insecte himenòpter de la família dels vèspids, gènere Vespa, i principalment l'espècie Vespa maculata, de color groc amb ratlles negres, molt prim en la unió del tòrax i l'abdomen, i amb un fibló que dóna picades molt doloroses; viu en colònies; fa el niu semblant al de les abelles, però no produeix mel; cast. avispa. Molt menys tembrà lo fibló de la vespa, Ausiàs March, cv. Abelles e tauants e mosques e vespes e moscalons, Eximplis, ii, 284. imatge  Vespa carnissera: varietat de vespa de l'espècie Vespa germanica, més grossa que l'ordinària i que pica més fort; cast. avispón. Vespa ganga: varietat de vespa grossa que amb el seu pic dóna febre que dura algunes hores (Penedès, Vallès). Vespa terrera (Camp de Tarr., val.) o Vespa camelluda (Empordà): varietat de vespa que no fa vesper en els arbres o pedres, sinó que fa un forat en terra i allà fa el seu niu; és més grossa i de cames més llargues que la vespa ordinària, però no pica tan fort. Vespa xana: varietat de vespa grossa (Gir., La Selva, Plana de Vic).
|| 2. Vespa negra: insecte himenòpter de l'espècie Evania apendigaster, negra i d'abdomen molt petit (Men.).
|| 3. pl. Planta orquidiàcia de l'espècie Ophrys lutea (Garrotxa), anomenada també abellera groga; cast. ofris amarilla.
|| 4. fig. Persona astuta, múrria, que s'enginya per enganyar (Vallès, Penedès). Y aquell fadrí que era una vespa, Genís Julita 13.
|| 5. fig. Mala vespa: dona de mal geni (Empordà).
    Refr.
—a) «A fibló de vespa, cera d'orella».—b) «Any de vespes, any de congestes»: ho diuen perquè hi ha la creença que les vespes són indici de molt de fred (Fulleda).
Vespa (Bespa): llin. existent a Figueres.
    Var. form.:
avespa; avispa (castellanisme); vespra, vrespa.
    Fon.:
béspə (pir-or., or.); béspa (Vall d'Àneu, Cervera); véspə (Valls, Sóller, Artà); véspa (Al., Alg.); aβéspa (Tortosa, Maestrat, Calasseit, Morella); aβéspɛ (Fraga, Gandesa); aβíspɛ (Tremp, Oliana, Ponts, Balaguer); aβíspa (Tamarit de la L.); véspɾə (Mall., Men.); bɾéspɛ (Fraga).
    Intens.:
—a) Augm.: vespassa, vesparra.—b) Dim.: vespeta, vespetxa, vespeua, vespiua, vespoia, vespona.—Pejor.: vespota, vespot.
    Etim.:
del llatí vĕspa, mat. sign. ||1. La r de les formes dialectals vespra i vrespa es deu a l'analogia de vespre; un fenomen idèntic es troba en el francès dialectal bɾespə (=vespa) (cf. W. von Wartburg en Hom. MP, i, 22).