Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vessar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

VESSAR (i ant. versar). v.
|| 1. intr. o refl. Sortir un líquid del recipient que el conté, sia perquè és massa ple, sia perquè està inclinat, per massa fluir, etc.; cast. derramarse, verterse. Súbitament vench hun tro del cel e terratrèmol, e tot se vessà, Sermons SVF, ii, 176. Lur sanch se vessa | pel meliquet | restar fluxet, Spill 9024. Vessar-se l'aygua bullint, Pou Thes. Puer. 149. Per la quintana es vessa d'un buc rosada mel, Atlàntida i. Y les llàgrimas no poden vessar dels meus ulls apesarats, Vilanova Obres, xi, 331.
|| 2. Deixar sortir un líquid del recipient que el conté, sia per massa ple, sia perquè està inclinat, per massa fluix, etc. a) Amb subjecte indicador del recipient d'on surt el líquid; cast. rebosar (si és per massa ple), rezumar (si és a través de forats o crulls molt estrets). Apar una almorratxa descomunal que vessa, | per sos cinc brocs de vidre, cinc rius d'aigües d'olor, Canigó vi. Tanca es tinteret de banya ben tancat perquè no vessàs, Alcover Cont. 596. Cap al casal | on vessaven de fruita les cistelles, Alcover Poem. Bíbl. 52. Els va omplir fins a vessar d'aquell vinet, Massó Croq. 90. Es diu també en sentit figurat, de coses immaterials: Recuint sa satisfacció que vessen per set costats, Roq. 34. Lo cor vessava de càntichs, lo camp vessava d'olors, Verdaguer Idilis.—b) Amb subjecte indicador de la persona o animal que fa o deixa sortir el líquid (sia omplint massa el recipient, sia inclinant-lo, sia obrint-hi forats o crulls); cast. verter, derramar. Que tot hom qui vasàs [sic] aygues pudens e leges o sutsura da nits an carrera, que pagaria V sols, doc. a. 1409 (RLR, xv, 46). La gall... saltà de la taula e vessà la salsa demunt les robes dels dos compares, Eximplis, i, 95. En ofrena pacífica, per terra | l'aigua de l'elm vessà, Alcover Poem. Bíbl. 64. Usat també en sentit figurat: Aquell era el paisatge que jo enyorava. Quina poesia vessava dins la meva ànima!, Ruyra Parada 83. Per totes eixes gràcies indecises | que heu versat a la terra mil·lenària, Carner Ofrena 45. Ell va vessant remordiments, Costa Agre Terra 119.—c) refl. Vos lexaren tant estar en la crou entrò que la vostra sanc fo versada e escampada, Llull Cont., c. 122, 17.
|| 3. fig. Dir, manifestar (coses que caldria tenir secretes); cast. escupir.
    Fon.:
bəsá (pir-or., or.); besá (occ.); besáɾ (Val.); vesáɾ (Cast., Al.); vesá (mall.); vəsá (men., eiv.).
    Etim.:
del llatí vĕrsare, freqüentatiu de vĕrtĕre, ‘girar’.