Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vil
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

VIL adj.
De molt baixa condició; menyspreable; cast. vil. Aquest segle uil, Hom. Org. 2 vo. Home erguylós ama ço qui és noble, Llull Gentil 145. Si tu qui prens l'orde de cauayleria ets vil ni malnat, Llull Cavall. 8. Tots los officis vils del monestir, Eximplis, i, 258. Als jóuens sols mou la vil cobeiança, Proc. Olives 1793. Un vil desig he descobert, Alcover Poem. Bíbl. 63.
    Fon.:
bíɫ (Barc., Val.); víɫ (Palma).
    Intens.
superl.: vilíssim, -íssima.
    Etim.:
pres del llatí vīle, mat. sign.