Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  virolai
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

VIROLAI m.
Composició poètica per a ser cantada, composta d'algunes estrofes amb tornada. Vol fer viralay [sic] o rondell o ballada en ffrancès, doc. a. 1380 (Rubió Docs. Cult. i, 284). Cantí alguns virolays, ballades e cançons, lohant vida lunyada de companyia de dones, Metge Somni iii. Birolay de Madona Sancta Maria, doc. segle XIV (ap. Villanueva Viage, vii, 152). El bes que a la terra donà ta última boca, com un dolç virolai, Bartra Evang. 126. Especialment: a) Composició poètica de Mn. Jacint Verdaguer, a llaor de la Mare de Déu de Montserrat i cantada com a himne especial d'aquell monestir.
    Fon.:
biɾuláј (or.); biɾoláј (occ.); viɾoláј (mall.).
    Etim.:
probablement del llatí violarium, ‘ramell de violes’, amb la part final modificada per analogia de lai, nom d'una cançó.