Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  co
veure  ço
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CO conj. ant.,
contracció per com. Co's puria fer que'l vostre poder se alteràs, Llull Cont. 14, 23. Hagués poder co'l pogués tornar en lo grau e en la dignitat, Llull Cont. 60, 7. Co hi ve ni per qual rahó que la mia ànima remembra, Llull Cont. 209, 28. Ordonament co tot juseu qui prest sobre peyora, sia tengut d'amostrar, doc. a. 1284 (RLR, iv, 360).

ÇO (ant. escrit també so, co i zo). pron. que apareix usat en català antic principalment en aquestes combinacions:
|| 1. Com a pronom i article neutre, equivalent a això o a lo, per a introduir un relatiu. Et lex an Gaites zo que ego li presté, doc. a. 1237 (Rev. Biblgr. Cat. iv, 7). E quel honretz en co que puxats, doc. a. 1251 (Pujol Doc. 26). Que us prenatz zo que és a la sed, doc. a. 1257 (ibid. 27). Qui contre farà perdrà so que prestat aurà, doc. a. 1279 (RLR, iv, 359). Jo no só digna de haver tot ço que desig, Llull Blanq. 1. Adonchs és hom exoit en sa oració en so de què prega e en so que demana, Llull Cont. 315, 15. E fassa a son senyor so que él li farà iurar, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 290). Deu perdre tot zo que per él aurà, Usatge 69 (ibid. 293). Senyor, ço que vós hauets dit és gran profit e gran honor, Desclot Cròn., c. 2. Com tot ço qui és creat ha dependèntia del creador, Pere IV, Cròn. 18. Tostemps he cregut que ço que hom diu esperit o ànima no fos àls sino la sanch, Metge Somni i. He en mi mateix proposat de voler ajudar en ço poc que per mi es porà mostrar, Decam, i, 29. Yo'm atansé per veure ço qu'ells a mi dir volien, Brama llaur. 49. Que zo que pens esser l'apocalipsi, és l'a be ce, Trobes V. Maria [156]. E si lo contrari feya, ço que ya Déu no uulle, doc. a. 1452 (Miret Templers 548).
|| 2. Precedit de la preposició per: a) Per ço, locució adverbial, té valor causal, equivalent a ‘per això’, ‘per aquesta causa’. E per so lo senyor se reembra, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 288). E per ço, ab lo diuinal adjutori serà departit lo present libre, Tirant, c. 1. Serà ta clava. Alcides, sa enterradora aixada; per ço, fosser de pobles i móns, jo et guio ací, Atlàntida iv.b) En combinació amb les partícules que, com o car, forma locucions-conjuncions que serveixen per a introduir una oració causal (si el verb està en indicatiu) o final (si està en subjuntiu). La tol del cor per zo car no a humor de caritat en si, Hom. Org. 3; Per totes estes raons e per ço que ell era també cap de son linatge, Llull Blanq. 1; Açò fan per ço com la terra és molt freda, Tirant, c. 62; Dava-li faenes per ço que en son pensament per ociositat no entrassen malvades cogitacions, Llull Blanq. 1; E encare per so que a les coses faedores... pus diligent cura haja que no havia, Ordin. Palat. 9.
|| 3. Ço és, o ço és a saber: fórmula usada per a introduir una locució o frase explicativa o aclaridora del que s'ha dit abans. In manso de Serena... zo és asaber achela onor qui fo den G. de la costa, doc. a. 1233 (Rev. Biblgr. Cat., iv, 25). Foren tractades e acordades d'amdues les parts, ço és assaber, de nostre aui ab la regina, Jaume I, Cròn. 2. Non haurà pres ne hagut res, ço és a entendre per lo nòlit, Consolat, c. 196. Féu quatre libres, ço és, de la manera de parlar vertaderament, Genebreda Cons. Thubal... fo lo primer hom qui trobà sons e instruments, ço es, hòrguens e cíthares, Tomic Hist. 5. Art del Coch, ço és, de qualsevol manera de posar potages y salses, Robert Coch 1.
|| 4. Ço seguit de la preposició de, serveix per a expressar la propietat, les coses que un posseeix, sien béns movents, sien immobles. «Treballaré en ço meu»: dins les meves terres (Pallars). «Entra en ço d'En Pere»: entra a la terra d'En Pere (Vic, Lluçanès). «Tota la terra que cultivàvem era en ço del nostro» (Borredà). «Ès una vesina de ço nostre»: del nostre tros de terra (Tremp). «Estem en ço de Rafeló»: dins les terres d'En Rafeló (Ribagorça). «Mon pare està en ço des seu» (Men.). «En ço d'altri no hi vull caçar» (Men.). «Avui hem caçat en ço des nostro i en ço d'un amic» (Mercadal). «Allò ja és en ço d'En Saura i no en ço de N'Olives» (Mercadal). «Hem dinat en ço mon pare»: a casa de mon pare (Alcanar). Prop la tenesó o ort de son vesí... sinó dins so del seu, doc. a. 1292 (RLR, iv, 513). Negú no ha poder en ço d'altri, sinó aytant com aquell de qui és li'n dóna, Consolat, c. 217. Si per aventura los fayl alcuna cosa de ço del lur, doc. a. 1305 (Capmany Mem. iv, 33). Que deliure lo dit catiu ab ço del seu, com sia stat pres en fe, doc. a. 1325 (Capmany Mem. ii, 90). A la qual obra... prometem fer e complir de zo del nostre, doc. a. 1331 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Alguns pageses del dit loch qui tornauen en ço del lur, doc. a. 1390 (Est. Univ. xiii, 373). Veus que Achilles conseyla que'ns en tornem en ço del nostre, Hist. Troy. 257. Que fahessen fahena en ço de llur senyor, doc. a. 1406 (BSAL, xxi, 348). Lo duch de Borgunya se'n anà a la sua terra, e lo comte de Foix semblantment en ço del seu tornà, Curial, ii, 140. Trasqué la creatura del ventre de la reyna, e porta'l-se'n en so del seu e féu-lo nodrir, Tomic Hist. 42. Com es jugador que... dobla ses postes, i s'hi juga ço dels seus i ço dets atros, Ruyra Pinya, ii, 200. Per viure a costes de ço nostre, Caseponce Man. 154.
    Var. form.:
açò (assò).
    Etim.:
del llatí ecce hŏc, ‘això’.