Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. aranyó
veure  2. aranyó
veure  3. aranyó
veure  4. aranyó
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ARANYÓ m.
Fruit de l'aranyoner, espècie de pruna molt petita (de 6 a 12 mm. de diàmetre), de color negre blavós i de gust agre i amargant; cast. endrina. a) met. Ulls d'aranyó: ulls negres (metàfora verdagueriana). Y sos ulls d'aranyó y son front de lliri | ennuvolats ab boyres de tristesa, Canigó x.
    Refr.

—«Any d'aranyons, pocs garberons» (Cat.).
    Fon.:
əɾəɲú (Oleta, Illa del Tec, Ribesaltes, Cotlliure); əɾəɲó (Ripoll, Olot, Llofriu, Rupit, Berga, Vic, St. Bartomeu del G., Viladrau, Calella, Sta. Col. de Q., Llucmajor, Petra); aɾaɲó (Esterri d'A., Sopeira, Tremp, Lleida, Maestrat, Val.).
    Var. form.:
garanyó, granyó, nyanyaranyó, prunyó, prinyó, peranyó, prenyaró.
    Etim.:
del gàl·l. *ag̲raniōne, mat. sign., segons Meyer-Lübke REW 294.

2. ARANYÓ m.,
dim. per aranya.
|| 1. Aranya petita en general.
|| 2. ictiol. Peix de la família dels traquínids: Trachinus vipera Cuv. (Blanes); cast. araña. Té espines dorsals, la picada de les quals és molt dolorosa.
|| 3. a) entom. Insecte coleòpter de la família dels fleotrípids: Phloeothrips oleade Costa (Cat.); cast. barrenillo. Es molt petit (devers dos milímetres de llarg), de forma oval llargueruda i de color negrosa. En l'estat de larva és blanc i té fortes mandíbules, amb les quals forada i obre galeries a l'escorça de les soques de les oliveres i fa molt de mal a aquests arbres.—b) Malaltia de les oliveres, produïda per l'insecte dessusdit (Cat.).
|| 4. met. Persona que va molt bruta de cos o de vestit (Mall.). Ho diuen principalment dels infants.
|| 5. Persona prima i magra (Perpinyà). Ho diuen principalment dels infants.
|| 6. Suc d'aranyes, comprat com a medicina o remei («Tresor de Pobres», 49, ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.:
əɾəɲó (pir-or., or., bal.).

3. ARANYÓ
1. Llin. existent a Barc., Arenys de Munt, Calella, Canet de M., Llinars, Manresa, Mataró, Sabadell, Girona, Hostalric, Planoles, etc.
|| 2. topon. Llogaret situat a 6 qm. al N. de Cervera.
    Etim.:
incerta, però probablement el llinatge Aranyó ve d'un nom propi llatí *Arenniōne, derivat de Arennius, o de *Araniōne, derivat per Aranius. El nom de poble Aranyó pot tenir el mateix origen; però el fet que en el cens de 1359 surt escrit Saranyo, o sia S'Aranyó, amb l'article, fa sospitar que el nom topogràfic prové del substantiu aranyó (art. 1).

4. ARANYÓ m.
Acte d'aranyar (Escrig-Ll. Dicc.).