Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. bau
veure  2. bau
veure  3. bau
veure  4. bau
veure  5. bau
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BAU m.
Cada una de les bigues que van col·locades de babord a estribord d'un vaixell, empernades o emmossades sobre els contumbals o trancanills, i que serveixen per lligar els costats del buc, donar-los resistència contra la pressió lateral de la mar i sostenir les taules d'una coberta; cast. bao. En els vaixells de fusta els baus són de fusta; en el bucs de ferro o d'acer, els baus són ferros d'angle. Els baus reben diverses denominacions segons l'endret del vaixell on estan situats i segons els oficis que exerceixen. Les principals són: a) Bau mestre, o bau major, o bau principal: el més llarg de cada coberta, que està situat a la part més ampla del buc, sobre la quaderna mestra.—b) Baus de coberta: són aquells sobre els quals van posades fort les taules d'una coberta, o aquells que estan espaiats de manera que s'hi puga posar una coberta.—c) Bau de bodega o bau d'aire: cada un dels baus que es posen a la bodega, no per sostenir una coberta, car estan massa espaiats, sinó únicament per reforçar o donar més aguant als costats.—d) Bau de rost: bau de coberta que està construït amb una mica de curvatura per facilitar la sortida de les aigües que hi haja damunt la coberta.—e) Bau de força o bau dels tambors: en el vapor de rodes, cada un dels baus que sostenen els tambors de les rodes.—f) Bau dels llançats o bau dels robats: bau d'entre dues cobertes o de la coberta inferior, i que serveix per consolidar tant cap endins com cap a fora els costats de la proa del buc, constituïts pels dits «robats».—g) per extensió, Baus del pal: les dues peces rectes de fusta que formen part de la fogonadura d'un arbre i són les peces principals per sostenir el conjunt.—h) per ext., Baus reals: barres de fusta laterals d'una cofa.
    Fon.:
báw (or., occ., val., bal.).
    Etim.:
del fr. bau, mat. sign. (<llatí bajŭlu segons REW 888, però més probablement del fr. ant. balc, ‘biga’, que ve d'un mot germànic *balk segons Gamillscheg).

2. BAU m.
|| 1. Baf. Buscar en lo bau de la ciutat l'escalforeta, Oller Fig. i pais. 129.—a) met. Un bau de tristesa... s'amparà d'aquells cors, Oller Pil. Pr. 37.
|| 2. pl. Bavorada, perfums medicamentosos (Tarr.).

3. BAU adj. m.
Balb (St. Feliu de G., Vendrell, Valls).

4. BAU
Llin. existent a Barc., Gurb, Martorelles, Mataró, Tortosa, Val., etc.
    Etim.:
del cognom llatí Balbus.

5. BAU m.
per bou (Agost, Monnòver, El Pinós).